Bonaventura Serra

Imatge cedida per Melcion Tugores Serra

Bonaventura Serra i Ferragut (1728-1784) Il·lustrat mallorquí que destacà en temes tan diversos com la jurisprudència, la història, la medicina i la història natural.

Del 1775 data un manuscrit de 637 pàgines titulat “Resumen de los Instrumentos, Papeles y Noticias del Archivo de casa, que escribía en el año 1775 Dr. D. Buenaventura Serra y Ferragut”  en el qual hi figura un croquis o mapa molt rudimentari de s’Albufera i les propietats que l’envoltaven.

 La relació directa de Bonaventura Serra amb s’Albufera la trobam en aquest manuscrit : “Capbreu de tots los bens y heretat de Miquel Serra (?) fill de Miquel Serra Nott… y de la Sª. Francina Ferrer; compost y fet en lo present any 1698. Primerament tinch y posseiesch en la Ciutat de Alcudia una posessió ó rafal dit lo Colombar situat en lo dit terme prop la Albufera major: lo qual tinch y posseiesch com hereu del (Rd.) Hieroni Serra Preve. mon Onclo conforme son testament rebut en poder de Sebastià Domenech Nottf. Als 9 Maig de 1688...”

La relació de testamentaris i hereus del Colombar es remunta en aquesta relació a 1523. Finalment, i seguint la nissaga, l’herencia des Colombar recaurà en Bonaventura Serra.

En la seva biografia apareix un fet que molt probablement tingui l’origen en la seva relació amb s’Albufera: als 13 anys pateix febres terçanes . 

 Aquest mapa és el primer document del que tenim notícia, en el qual es representa amb detall s’Albufera i els seus voltants, tot i que sigui sense escala ni proporció, ni cap tipus de georeferència.


Tomás de Rifá (1816)

Fons Archivo General de Palacio. Patrimonio Nacional

1816. Tomás de Rifá. Coronell del "Real Cuerpo de Ingenieros".

 

Amb data de 27 d’agost de 1816 el coronell del Reial Cos d’Enginyers, Tomás de Rifá signa un dictamen del reconeixement del territori anomenat Les Marjals de S.M.; aquest dictamen havia estat sol·licitat per Antonio Laviña, en aquell moment Administrador interí i Comptador principal de Reial Patrimoni de les Illes Balears, el qual acompanyà a l’enginyer i signa amb aquest el plànol que acompanya al dictamen.

 

En aquest dictamen Tomás de Rifá descriu les que per ell són les causes principals dels mals que afecten les marjals de Sa Majestat, és a dir, les inundacions periòdiques amb motiu de les torrentades.

 

Segons ell, la poca elevació (seis pies de elevacion) de les terres de la marjal respecte al nivell de la mar, fa que les aigües flueixin amb lentitud d’uns estanys als altres “...a causa de infinidad de cañas, espadaña, nea y otras plantas...” ; també i com altres autors atribueix a les parances per a la pesca situades en el Caminal, “...el retroceso de las aguas que se estienden por los inmensos terrenos, (y) dejan al medio dia y poniente con gran perjuicio á la salud publica.” També és motiu de les inundacions l’abandonament i la manca de neteja dels torrents de Sant Miquel i de Muro. El Pas de les Creus, topònim recollit en aquest i en successius mapes, fins al de l’Enginyer Antonio López, és segons Tomás de Rifá com un embut pel qual passen totes les aigües que provenen dels dos torrents i que en època de plenes fa que aquestes es desbordin...

 

Entre les solucions que planteja i proposa hi ha la neteja de la vegetació que obstrueix el pas de les aigües “convendria tanto para la salud publica, como para la mejora de los terrenos de que se trata, limpiar y hacer una tala de cañas y demas plantas ensanchando de este modo el Canal en el Pas de las Creus”. 

 

També proposa deixar lliure el pas de l’aigua des de l’Estany baix a l’Estany dels Ponts, això és: retirar les parances fixes que el propietari de s’Albufera –en aquells anys el Duc José Maria de Lante- hi té permanentment per a la pesca. Aquestes parances seran motiu de multitud de disputes entre els ajuntaments veïns, sobretot el d’Alcúdia, i el propietari de s’Albufera, ja que sembla que realment provocaven un autèntic tap a la sortida de les aigües cap a l’Estany dels Ponts i d’allà cap a la mar. Aquest contenciós durarà al menys fins a 1851, l’any de la Plena den Gelat, en què el Braç es trenca i es provoca una gran bretxa que donarà sortida a les aigües i que serà aprofitada posteriorment per a conduir els torrents de Muro i de Sant Miquel cap al Gran Canal i d’allà cap al que avui es coneix com a s’Oberta.


Bartomeu Sureda i Joan Sorà (1830)

Fons Archivo General de Palacio. Patrimonio Nacional

Bartomeu Sureda i Joan Sorà
Bartomeu Sureda i Miserol (1769-1851) fou un destacat personatge de la Il·lustració tardana. Nascut a Mallorca d’una família de fusters mallorquins, va estudiar dibuix a Palma i es traslladà a Madrid. En els seus viatges per tota Europa es forma en enginyeria mecànica, gravat i ceràmica. A Espanya dirigirà diverses fàbriques reials (de teixits, de porcellanes i de vidre) i aportarà els seus coneixements en maquinària industrial, en el disseny d’aparells mecànics, i especialment en la indústria tèxtil i del vidre. 
El 9 de desembre de 1816 en carta dirigida a l’administrador del Reial Patrimoni, Antonio Laviña, Bartomeu Sureda ofereix els seus serveis a la causa de sanejar s’Albufera: “Por Real orden de 6 de abril ultimo... se sirvió S.M. concederme las dos terceras partes del sueldo que difrutava por Director de la Rl. Fabrica de porcelana, para que con este ausilio pueda establecer en esta Ysla una fabrica de hilados,..., y no estando aun satisfecho asi mi celo por el servicio de S.M. , y sabiendo el empeño con que VS. adelanta las mejoras de las obras de canales y sequias en la gran riqueza que tiene el Rl. Patrimonio, en la villa de la puebla, me ha parecido ofrecerme á dirigir otras obras especialmente el dar salida a las aguas en cuyo ramo he hecho un estudio particular sin mas premio ni remuneracion que el sueldo que se me ha señalado..., pues como mi permanencia en las marjales no ha de ser continua y solo de algunos dias en los periodos de las limpieza o de direccion de obras, este nuevo encargo en nada ofende al objeto que S.M. ha tenido para concederme las dos terceras partes de mi sueldo.”

 No ens ha estat possible endevinar la vertadera causa que va provocar el rebuig d’aquest desinteressat oferiment de persona tan qualificada, emperò després d’un anar i venir de cartes d’Antonio Laviña amb la Reial Casa, en data de 20 de desembre de 1818, la Reial Acadèmia qüestiona els coneixements necessaris en hidràulica de Bartomeu Sureda, ja que no consta que els hagués obtingut en aquella Acadèmia.

Bartomeu Sureda, ja jubilat, es trasllada a Mallorca el 1829 i el 3 d’octubre de 1830 signa un dictamen i presenta un plànol de s’Albufera, juntament amb Joan Sorà, catedràtic d’institut i professor de l’escola de matemàtiques, geografia i llengua - institució protegida pel Consolat de Mar i Terra - al capdavant del qual en aquella època hi havia Josep de Togores i Sanglada, Comte d’Aiamans.
En aquest plànol de 1830 i des d’una desacostumada perspectiva, se’ns ofereix una visió de s’Albufera molt singular, més artística i menys topogràfica que les precedents. No obstant això, és admirable la quantitat d’informació que ens ofereix aquesta cartografia tant en el conjunt com en detalls molt precisos. 

Aquí, el canal projectat per donar sortida a les aigües, travessant el Braç de Son Sant Martí es troba situat al nord de l’Estany d’Abaix. Aigües amunt es projecta la canalització dels torrents de Sant Miquel i de Muro o del Rafal Garcès i de les síquies mestres que desaigüen les marjals: tots ells confluirien en el Pas de la Creu


Joan Sorà (1852)

Fons Archivo General de Palacio. Patrimonio Nacional

Joan Sorà tornarà a aixecar un plànol “copia rectificada del que formó en 1830” i elaborarà un dictamen l’any 1852, per encàrrec de l’administrador del Reial Patrimoni Balear. En aquest plànol es pot observar una desviació cap al sud –respecte al plànol de 1830- en la projecció del canal que hauria de travessar el Braç per donar sortida a les aigües cap a la mar. El canal projectat unifica les aigües igualment a l’altura del Pas de la Creu, però travessa l’Estany de Baix per acabar a la mar, a distància de l’anterior projecció, però encara lluny del que seria definitivament la sortida per s’Oberta


Mapa parcel·lari de l'Amillarament del municipi de Sa Pobla, 1859.

Plano geométrico término jurisdiccional La Puebla, levantado bajo la dirección geómetra D.Pedro Moreno Ramírez. Palma, 29 de junio de 1859. Escala 1/10.000. CNGI. Còpia facilitada per Manuel Espinosa Galan


Antonio López Montalvo (1853)

Tot i no ser un dels elaborats pels enginyers de la New Majorca Land Company, aquest plànol formava part de l'expedient de dessecació de s'Albufera del Servei d'Obres Públiques. L'autor, Antonio López Montalvo era el cap del Servei d'Obres Públiques a Balears en el moment de la seva elaboració, el 1853. Plànol dipositat a l'Arxiu del Regne de Mallorca.


Antonio López  Montalvo

No hi ha dubte de la importància i transcendència que va suposar la intervenció del que en aquells moments era l’enginyer en cap de la província. Com a encarregat del Servei d’Obres Públiques a Balears, Antonio López redacta un informe amb data 21 de novembre de 1847 i explica els beneficis que se n’obtindrien de la dessecació de s’Albufera i preveu un termini de quatre anys per a realitzar-la.

 

Posteriorment a la declaració d’utilitat pública per a la dessecació (19 de novembre de 1851), López rep l’encàrrec de realitzar un estudi a fons de la qüestió, i en data 25 d’agost de 1853 envia una memòria descriptiva del projecte complet de dessecació i un plànol a escala 1:10.000.

 

Tot i que ell declara que “Estoy muy lejos de pretender que el trabajo que presento... se considere ni aun como anteproyecto...”, el cert és que ens trobem davant un estudi de gran abast, que deixa poc marge a la improvisació i ofereix propostes concretes per a la seva realització i que serviran de base per a tots els projectes que es presentaran,- amb les modificacions corresponents -  inclòs el de la New Majorca Land Company.

 

En aquest document queda reflectida la transcendència de la rompuda de la barra dunar “ Hasta el mes de Noviembre anterior, todas las aguas no tenian otra salida que por 23 tageas practicadas en el espresado dique (el Caminal), mas bien para facilitar la pesca de anguilas que para dar salida á las aguas ... Las inundaciones estraordinarias que tantos desastres causaron en esta Ysla en el mes de Noviembre de 1852 acumularon sobre todos los terrenos de la Albufera la inmensa cantidad de 100.000.000 de metros cúbicos de agua que por momentos aumentaba. Esta enorme masa produjo como no podia menos de suceder un rompimiento estraordinario en el dique de arena que lo separaba del mar ... y a esta feliz coincidencia se debe la pronta evacuacion de los terrenos ... Esta circunstancia ha faborecido para que varios propietarios interesados hayan abierto el canal que se representa en el plano con 9 metros de latidud y 1,2 metros de profundidad, hasta el espresado rompimiento. Pero no haciendo en él las obras de defensa que por la acumulacion de las arenas le van obstruyendo por momentos, esta cortadura desaparecerá muy pronto.”

 

Lluny del discurs ampul·lós propi de l’època, López es mostra més prosaic i sintetitza en poques paraules: “... a poco que se examinen los planos y los datos apuntados, se ve que todo está reducido a la construccion de canales y al establecimiento de algunas maquinas para elevar las aguas que se hallan superiores al nivel del mar... El objeto principal de las obras ... es el de recibir todas las aguas que vienen de los torrentes, recoger las de las lluvias, e impedir su derrame sobre los terrenos hoy inundados...”

 

Per aquest propòsit López planteja la construcció de tres canals: el primer que parteixi del torrent de Sant Miquel “sirviendo en este concepto de canal de circunvalación por la parte del Norte” i desemboqui a l’Estany dels Ponts.

El segon canal seria el que recolliria les aigües del torrent de Muro circumval·lant s’Albufera en direcció sud, cap a Son Sant Martí, per acabar a la bretxa oberta en la Plena d’en Gelat.

I el tercer seria un canal central que partint de la Síquia de Son Senyor en direcció al Pas de la Creu, recolliria les aigües de pluja, les dels ullals interiors i les síquies mestres de la part central, conduint-les a les “faldes del pinar de Son Sant Martí” on gràcies a unes màquines hidràuliques s’elevarien per sortir definitivament a la mar.

 

En el Capítol Quart es constata la preocupació sobre l’estat d’opinió de la gent de Sa Pobla entorn als successius projectes que es presenten arrel de la declaració d’utilitat pública a les obres de dessecació. Consecuencia del desagüe en las marjales. Los habitantes de la villa de la Puebla estan muy interesados en que la situacion de estos productivos terrenos no se altere y es muy justo y natural que asi suceda. De aquí proceden los temores que abrigan acerca del resultado de estas operaciones... En los Prados... tienen estos vecinos el privilegio de introducir a pastar sus ganados; este es otro temor que tienen aquellos habitantes, pero considerando que todos estos terrenos pueden convertirse en marjales, en prados artificiales que produciran con mucha abundancia mayores pastos, y que los derechos que pueden tener para usufructuarlos serán respetados como corresponde, se ve que este temor es de poco fundamento”.

 

Com a proposta genuïna, López planteja la construcció de dos embassaments aigües amunt de s’Albufera, és a dir, als torrents de Sant Miquel i de Muro abans d’arribar a la zona humida: en els detallats càlculs que es fan dels cabals aportats per a cada conca, no hem trobat cap referència a les Fonts Ufanes de Gabellí i al seu important tribut a s’Albufera. Tot i això quan es planteja el primer d’aquests embassaments: “hay buenos emplazamientos para establecer un pantano, pero el mas á proposito es el que se halla proximo á los llanos de Ullaró”, volem pensar que es pretenia aprofitar aquelles aigües, mitjançant un “deposito de 400.000 metros cúbicos, que puede renovarse dos veces al año, es decir que durante este tiempo podria disponerse del volumen de agua de 800.000 metros cúbicos.”

Com veiem, López s’avançava fins i tot al debat que adesiara sorgeix entorn a l’aprofitament de les aigües de les Fonts Ufanes.

 

Respecte al torrent del Rafal Garcès o de Muro, es proposa la construcció de dos embassaments “uno en la inmediación de la montaña y otro a la inmediación de Llubí, y aunque entre ambos no pueda disponerse mas que de 1.000.000 de metros cúbicos, deducidas toda clase de perdida, tendremos igualmente que podrán regarse 222 hectareas, que unidas a las anteriores forman un total de 561 cuarteradas de tierra.

Esta sola parte del proyecto general bastaría para hacer posible su egecucion bajo el aspecto financiero... En esta Ysla mas que en ningun otro pais es harta necesaria la introduccion de este sistema de riegos por la escasez é irregularidad de las lluvias.”

 

A la conclusió, López postula que la dessecació és possible mitjançant la canalització de les aigües i l’ajut d’una màquina de vapor, i que de les 3.203 Ha de la superfície calculada per s’Albufera, 2.397 Ha resultarien utilitzables per a l’agricultura, amb un pressupost aproximat de 3.911.800 reials velló.


Projecte de dessecació de la New Majorca Land Company

Fardells i plànols varen romandre oblidats durant anys en el Servei Hidrològic del Govern. Es tractava d’un autèntic tresor: tot l'expedient i plànols presentats per J.F. Bateman al Servei d'obres Públiques de Balears, des del 1859 i durant el procés de dessecació.

Aquells plànols dibuixats en colors vius sobre paper de seda varen ser preservats per funcionaris que sabien del seu valor, però sense les condicions òptimes de conservació.

Vaig tenir l’ocasió de poder consultar aquests documents i plànols el 1986 en vàries ocasions i sempre ho feia amb un respecte reverencial i amb el cor encongit al tocar aquells pergamins.

Succeí emperò que l’expedient va desaparèixer, amb plànols i memòries de projectes.

En temps del primer Pacte de Progrés (1999-2003) i després de nombroses gestions es va aconseguir recuperar aquest valuós llegat patrimonial.

Una vegada recuperats, es varen digitalitzar i la Conselleria de Medi Ambient va fer donació d’aquests valuosos documents a l’Arxiu del Regne de Mallorca per a la seva restauració i conservació i per a consulta d'investigadors/es.

De l’edició que es va fer en CD per part de la Conselleria de Medi Ambient són aquests que anirem ficant i comentant en la mesura de les possibilitats. No ens hi caben tots per manca d'espai, però posarem els més significatius.


Plànol amb la signatura 2815.. Plànol pertanyent a l'expedient de dessecació presentat per J.F. Bateman al Servei d'Obres Públiques, signat per J.F. Bateman  el 25 de gener de 1866 i examinat per l'enginyer en cap J.Bellon.  Dipositat a l'Arxiu del Regne de Mallorca


Plànol amb la signatura 3815, pertanyent a l'expedient de dessecació presentat per J.F. Bateman  al Servei d'Obres Públiques, signat el 25 de gener de 1866 per J.F. Bateman i examinat per l'enginyer en cap J. Bellon. Dipositat a l'Arxiu del Regne de Mallorca


Plànol amb la signatura 7815, pertanyent a l'expedient de dessecació presentat per J.F. Bateman  al Servei d'Obres Públiques, signat  el 25 de gener de 1866 per J.F. Bateman  i examinat per l'enginyer en cap J. Bellon. Dipositat a l'Arxiu del Regne de Mallorca


Plànol amb la signatura 5815 pertanyent a l'expedient de dessecació presentat per J.F. Bateman  al Servei d'Obres Públiques, signat  el 25 de gener de 1866 per J.F. Bateman  i examinat per l'enginyer en cap J. Bellon. Dipositat a l'Arxiu del Regne de Mallorca

Alçat, planta i secció del Pont de Ferro de Can Blau, amb la plataforma de fusta que es representa en secció i planta i que desconeixíem.


Plànol amb la signatura 6815, pertanyent a l'expedient de dessecació presentat per J.F. Bateman  al Servei d'Obres Públiques, signat  el 25 de gener de 1866 per J.F. Bateman  i examinat per l'enginyer en cap J. Bellon. Dipositat a l'Arxiu del Regne de Mallorca

Alçat, planta i secció del Pont de Ferro de Son Carbonell, sobre el Torrent de Muro. A la planta i a la secció transversal es detalla una plataforma de fusta de la qual no n'hem conegut l'existència.


Plànol amb la signatura 1815,  pertanyent a l'expedient de dessecació presentat per J.F. Bateman  al Servei d'Obres Públiques. Signat el 25 de febrer de 1866 per J.F. Bateman i examinat per l'enginyer en cap J. Bellon.  Dipositat a l'Arxiu del Regne de Mallorca


Plànol amb la signatura 2816.,  pertanyent a l'expedient de dessecació presentat per J.F. Bateman  al Servei d'Obres Públiques, signat el 10 de maig de 1867. Firma no identificada i examinat per l'enginyer en cap J. Bellon.. Dipositat a l'Arxiu del Regne de Mallorca

Alçat, planta i façanes de l'edifici construit per albergar la màquina principal d'extracció d'aigua. En els detalls podem observar la planta per a la caldera i per a la màquina i el pou per a la bomba. Aquest edifici és el que actualment alberga l'exposició interpretativa del Parc Natural de s'Albufera.

Un plànol idèntic amb la signatura 4815, però de data 25 de gener de 1866 i signat per J.F. Bateman es titula "Modelo de la Casa para la maquinaria y las Bombas." No l'hem reproduït per ser de menys definició.


Plànol amb la signatura 4816, pertanyent a l'expedient de dessecació presentat per J.F. Bateman  al Servei d'Obres Públiques, signat  el 10 de maig de 1867. No identificam la firma. Examinat per l'enginyer en cap J. Bellon. Dipositat a l'Arxiu del Regne de Mallorca


Plànol amb la signatura 5816, pertanyent a l'expedient de dessecació presentat per J.F. Bateman  al Servei d'Obres Públiques, signat  el 10 de maig de 1867. No identificam la firma. Examinat per l'enginyer en cap J. Bellon. Dipositat a l'Arxiu del Regne de Mallorca


Plànol amb la signatura 1816,  pertanyent a l'expedient de dessecació presentat per J.F. Bateman  al Servei d'Obres Públiques. Signat per el 20 de maig de 1867 per J.F, Bateman i examinat per l'enginyer en cap J. Bellon. Dipositat a l'Arxiu del Regne de Mallorca


Plànol amb la signatura 3817, pertanyent a l'expedient de dessecació presentat per J.F. Bateman  al Servei d'Obres Públiques, signat  el 23 de febrer de 1871 per J.F. Bateman i E.Waring i examinat per l'enginyer en cap J. Pou. Dipositat a l'Arxiu del Regne de Mallorca


Plànol amb la signatura 1817,  pertanyent a l'expedient de dessecació presentat per J.F. Bateman  al Servei d'Obres Públiques. Signat a sa Pobla el 23 de febrer de 1871 per J.F. Bateman i E.Waring i examinat pel nou enginyer en cap, Jeroni Pou.  Dipositat a l'Arxiu del Regne de Mallorca


Plànol amb la signatura 2817, pertanyent a l'expedient de dessecació presentat per J.F. Bateman  al Servei d'Obres Públiques, signat  el 23 de febrer de 1871 per J.F. Bateman i E.Waring i examinat per l'enginyer en cap J. Pou. Dipositat a l'Arxiu del Regne de Mallorca.


La Majorca Land Company


 Biblioteca Nacional. Biblioteca Digital Hispánica


La NewMajorca Land Company tenia bons enginyers a sou i així ho demostren la gran quantitat de documents cartogràfics i planimètrics que ens deixaren.

Aquest plànol l'hem trobat amb algunes variacions en diversos arxius. És un mapa dels límits de la propietat de l'empresa, de 2100 ha de superfície. En la llegenda podem llegir " Àrea de terra que pertany a l'empresa (situada) dins del límit"

Com que no està datat no podem saber si només es tracta de projeccions o hi ha una part ja feta. Està imprès a C.R. CHEFFINS LITHO 23, ABINGDON ST. MESTMINSTER.

Es tracta d'un document molt valuós perquè ens permet situar bé alguns dels accidents topogràfics que s'han mantingut inalterats i d'altres que varen desaparèixer, junt amb els seus topònims.

Així trobam ben situat, tal com sempre ens l'han descrit, el Pla del Pinar, l' Albufera house, allà on ara hi ha el restaurant "Los Patos" i que d'antic ja apareix com a les Cases de s'Albufera;  el recorregut exterior del Canal de Rec, que no compta aquí encara amb el tram que transcorre pel Camí de ses Puntes i el Camí dels Senyals. El Camí de ses Puntes si que es troba projectat i tal vegada ja fet. En el lloc on ara hi ha les cases de Ses Puntes trobam un Bullock shed, que seria una coberta pels bous joves probablement de la finca de Son Sant Martí.

Just devora el que ara anomenam Pont dels Anglesos i en el que ells només posen Brigde, hi trobam unes edificacions amb el nom de Workshops, que atenent-nos a la traducció literal serien uns tallers; en altres plànols trobàrem també aquestes edificacions que potser posteriorment es convertíssin en casetes de pescadors.

També trobam aquí una gran profusió de topònims que els anglesos respectaren i grafiaren fidelment per la importància que tenien. Només per citar-ne alguns : Canal Ferragut i Canal de can Molinas, construïts abans de l'arribada dels anglesos i macro-topònims encara vius però situats a la part de baix de l'Irrigation Canal (Canal de Rec) que anava aferrat a la futura Síquia dels Polls i el camí del mateix nom. Ara aquests topònims donen nom a la marjal murera de la part alta de la Síquia dels Polls.

A sa Roca ja hi trobam la Pumping Station, però no es veu altre edifici construït, això ens permet suposar que les cases de sa Roca són posteriors a 1863.

 


Plànol de detall de parcel·les i llindars de finques confrontants amb s'Albufera, com eren Oriolet i B(e)iniatria. Arxiu del Regne de Mallorca.


Plànol de detall de la zona de s'Oberta, o això creim, amb les Casetes que foren en principi magatzems i després una petita població de la gent treballadora. Segons la llegenda aquest tros en color groc va ser adquirit per Mme. Villalonga, que era Maria de la Concepción Antonia Villalonga i Zaforteza, la propietària de Son Sant Martí i esposa de Joaquim Gual de Torrella, que el 1894 es quedaria amb s'Albufera, després de llargs litigis amb Lee Latrobe Bateman, fill de J.F. Bateman.  En qualsevol cas podem deduïr que aquest plànol és posterior a novembre de 1886, data en que trobam una carta signada per Lee La Trobe Bateman dirigida a Mateo Zaforteza de Togores en què li diu "Recibí su muy atta. del 1º actual, en la que se sirve manifestarme que desde hoy en adelante, los propietarios de los terrenos que ocupa esta Empresa, procedentes de Son Sant Martí, son sus sobrinos Dª María Antonia Villalonga y Zaforteza y su esposo D. Joaquín Gual de Torrella y que por lo tanto, con dichos sres. nos hemos de entender para el pago de Tercias y demás, por todo lo que doy a U. infinitas gracias". Del llibre copiador de correspondència de Lee La Trobe BatemanArxiu del Regne de Mallorca.


Plano de detall molt interessant perquè mostra els veïns confrontants a la part de la Font de Son Sant Joan i de Son Serra, així com el traçat del Canal d'en Palet fins a Amarador. Ens apareix una Síquia Camí Major de la que no havíem trobat abans menció. També hi ha una projecció o un incipient Canal Riego. En conjunt pensam que es tracta d'un plànol de la primera època i probablement en aquest sector no havien començat les obres de dessecació. Arxiu del Regne de Mallorca.


Antonio Sureda Villalonga

Plànol dels terrenys del Reial Patrimoni. Archivo General de Palacio. Patrimonio Nacional

Probablement per encàrrec del Servei d'Obres Públiques, al capdavant del qual en aquells moments hi havia José Bellón, l'arquitecte Antoni Sureda Villalonga, aixecà aquest plànol, signat el 16 d'octubre de 1867, amb motiu segurament de l'expedient d'expropiació. El títol "Plano de los prados llamados del Rey, en el término de la Puebla de la Isla de Mallorca, provincia de las Baleares, con espresión de los terrenos constante o periódicamente inundados." respon a la fórmula definitiva per a l’expropiació de tots els terrenys dessecats: “Estando declarada esta obra de utilidad pública el concesionario podrá adquirir con arreglo a la ley de 17 de julio de 1836, los terrenos hoy improductivos que se hallaran ya constante, ya periódicamente cubiertos por las aguas, así como la parte necesaria para las obras, de los que esten aprovechados o sean susceptibles de cultivo conocido en el pais y dispuesto en el plan con el nombre de prados y marjales.”

Aquesta qüestió fou objecte de nombroses maniobres dil·latòries per part del Reial Patrimoni, que finalitzaren coincidint amb els anys de la Revolució del 68. 


Altres plànols

Biblioteca Nacional. Biblioteca Digital Hispánica

Plànol localitzat a la Biblioteca Nacional.Forma part de la "Memoria descriptiva de la finca agrícola Albufera de Alcudia (en la Isla de Mallorca).Madrid 1901.BB-3248.La Real", tal com molt amablement m'ha recordat l'investigador de la part alcudienca de s'Albufera, Manuel Espinosa. Son molt interessants el topònims, els quals en la majoria dels casos han arribat sense modificacions als nostres dies.


Biblioteca Nacional. Biblioteca Digital Hispánica.

De factura semblant a l'anterior, tornam a tenir un magnífic document cartogràfic amb toponímia detallada i amb la ubicació precisa d'elements com la Màquina Nova o la Màquina Vella, petites construccions com un magatzem a Can Blau, etc. que ens permeten confirmar les diverses fonts que ens les descriuen, com és el cas de Pere A. Serra Corró.

 

També gràcies al correu que m'envia l'investigador Manuel Espinosa he pogut aclarir que es tracta d'un plànol incorporat a la mateixa " Memoria descriptiva de la finca agrícola Albufera de Alcudia (en la Isla de Mallorca)". Madrid 1901.BB-3248.La Real, de Cremades i Beneyto. Tot i haver-lo consultat personalment a la Biblioteca de La Real l'any 2006, i haver-lo fotografiat i guardat com arxiu, havia oblidat totalment que el tenia i que es tractava dels mateixos plànols trobats a la Biblioteca Nacional.

 

Quan a la simbologia queda molt clara a la "Memòria descriptiva...", còpia de la qual m'envia Manuel Espinosa.

En el seu CAPITOL V. Distribución de la superficie de la finca para diversos cultivos.

Amb la grafia A i A' es representen els terrenys que aniran destinats a arrossars (en total 1042 ha)

Amb la grafia M, els cultius destinats al cultiu de la morera per a la cria de cucs de seda "... porque dándose en ellos muy bien la morera, el gusano de seda debe ser objeto muy principal de nuestra explotación..." , 110 ha.

Amb la grafia C, distints cultius com la ceba morada d'Espanya i grans per pinsos: blat de les índies, ordi, "alfarjón", "mijo" i "sorgo", 164 ha.

Amb la grafia I terrenys arenosos incults pel cultiu també de plantes forratjeres i grans, 47 ha.

Amb la grafia P, 98 ha de Pinar.

En total aquests enginyers calculaven una superfície de 1617 ha cultivables.

Hem de destacar la importancia del detall que apareix  al marge superior esquerre i que representa els límits i la ubicació del poblat de Gatamoix (o Sant Lluís).

 


Plano de la Albufera de Alcudia tal como existia en 1851. E 1:40.000 Manuscrito sobre tela encerada a plumilla en tinta negra, coloreado por el reverso para que se transparente por el anverso. Plànol trobat a la Biblioteca Nacional de molt bona realització, així com la nítida i precisa descripció topogràfica. Biblioteca Nacional. Biblioteca Digital Hispánica.

Còpia cedida per Manuel Espinosa


DIE BALEAREN, L'ARXIDUC


Les Balears descrites per la paraula i la imatge.Volum cinquè.Primera part. Mallorca III, (Les autèntiques Balears), pàg. 499.  Salvador d'Àustria, Ll. Govern de les Illes Balears.2002.

En el Tom V de la vasta obra de l'Arxiduc, el Die Balearen, trobam dos plànols de s'Albufera (pp. 499 i 503 respectivament). El "Plànol de s'Albufera abans de la desecació" que precedeix aquest text a dalt, és una còpia perfecte, amb grafia modificada, del fabulós mapa aixecat per l'Enginyer Antonio López Montalvo l'any 1853. I l'altre és el plànol que reproduim davall aquestes línies, factura de l'empresa que data de 1863.


Les Balears descrites per la paraula i la imatge.Volum cinquè.Primera part. Mallorca III, (Les autèntiques Balears), pàg. 503. Salvador d'Àustria, Ll. Govern de les Illes Balears.2002. A la làmina original diu "Plan der Albufera im jahre 1867".


TOM V, pàg. 503 del Die Balearen. Plànol de s'Albufera de l'any 1867, és a dir 4 anys després del començament de les obres. Aquest document és molt útil per poder fer un seguiment del procés de les obres de dessecació; per la llegenda podem tenir una idea del que ja estava dessecat i del que encara es trobava en estat original; com es pot observar, encara queden testimonis o restes dels antics grans estanys. 

Probablement aquesta còpia fos facilitada per la New Majorca Land Company i més concretament per H.R. Waring a l'Arxiduc.




Ex-libris o segell de Lee La Trobe Bateman