LA REPRESENTACIÓ DE S'ALBUFERA EN LA CARTOGRAFIA ANTIGA


Joan Binimelis

Joan Binimelis i Garcia (Manacor, 1538/39 -Palma 1616) fou doctor en medicina, historiador, geògraf, matemàtic, cartògraf i astrònom mallorquí, a més de sacerdot. Binimelis és conegut sobretot per la Història General del Regne de Mallorca, que fou la primera història de Mallorca, escrita en català el 1595. La Història General del Regne de Mallorca de Binimelis, obra en set llibres manuscrits, esdevé una tasca enciclopèdica que abasta informacions històriques, geogràfiques, mèdiques, cosmològiques, polítiques, de salut pública, etc. No debades va ser el primer cronista de Mallorca.

Abans emperò de completar aquesta Història General, Binimelis havia treballat en l'aixecament d'un mapa de Mallorca, amb descripció detallada de la costa, per encarrec del lloctinent general de Mallorca, feina que acabà el 1586.

Poc després rebé l'encàrrec dels jurats de Mallorca de la redacció d'una història de Mallorca. Aquest treball de cartografia previ, li serví per conformar el Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca, és a dir La descripció particular de l'illa de Mallorca e viles e altres coses memorables que en ella s'han seguides. Com es diu a l'edició de Juli Moll (2014), aquesta, a diferència dels altres toms de la Història General, "...és obra totalment original, fruit de recórrer l'illa minuciosament, a peu i a cavall, tant la costa com les poblacions de l'interior..."

És en aquesta faceta de cartògraf i geògraf en la que volem fer aquí especial menció. La seva geografia descriptiva, fruit de l'observació en persona, i transportada després a documents cartogràfics, permet fer-nos una idea bastant aproximada dels elements descrits a finals del segle SVII.

Tenim la gran sort de que, pel motiu que fós, s'Albufera fou objecte d'especial atenció i estudi i això quedà reflectit en diversos plànols i des de diverses perpectives; també i gràcies a la seva observació metòdica de la naturalesa -pròpia de l'esperit tardo-renaixentista- ens ofereix una relació sistemàtica dels peixos i ocells pròpis de s'Albufera. 

"Per anar pel món disposava de dos ruquets, d'un llit de camp amb cortines vermelles, d'una tenda de campanya. de llanternes, d'un parasol de tela blava, de dues "trompes de mirar lluny", diversos instruments matemàtics inventats per ell i d'armes per defensar-se en cas de perill"1

El capítol dedicat a Alcúdia, en el qual ens ofereix una descripció de s'Albufera, és el document més antic de què disposem referit als aspectes geogràfics, de salubritat i d'inventari de fauna. 

1. Duran, E. Joan Binimelis i la seva Història de Mallorca. BSAL 49 (1993) pp.485-496.


Plànol del manuscrit de Joan Binimelis corresponent a Santa Margalida, en el qual destaca el protagonisme que concedeix a s'Albufera. En aquest plànol podem observar en primer terme l'Estany de Baix, que connectat amb l'Estany dels Ponts desemboca a la mar per una gran gola o grau; a ma dreta, és a dir al sud i cap a Ses Puntes, hi ha tres petits estanys, que en altres plànols del mateix autor són quatre i a l'esquerra, al nord, dibuixa l'Estany Major i el de Santa Anna.

Biblioteca Nacional de España. (BNE)


Plànol corresponent a Alcúdia, en el qual ens apareixen dos topònims, el propi de l'Albufera i el del Grau Major; a la part de Ses Puntes ara són quatre els petits estanys separats de l'Estany de Baix. D'altra banda a la part esquerra podem observar com dibuixa s'Albufereta i el seu Grau Menor.

Biblioteca Nacional de España. (BNE)


Xarxa hidrogràfica

Aquest plànol representa la xarxa hidrogràfica tributària de s'Albufera, amb el Torrent de Solleric a la part superior, el qual conformarà el braç principal del Torrent de Muro;  el Torrent d'Almedrà, també dit aigües avall del Rafal Garcès. que és afluent del Torrent de Muro i el Torrent de Sant Miquel que transporta principalment les aigües de les Fonts Ufanes de Gabellí.

No hi dibuixa el Torrent de Massanella, que després es converteix en el de Búger i que és afluent del de Sant Miquel.

 

És curiosa la ubicació, molt pròxima a Sa Pobla, de la confluència de tots aquests torrents en un punt únic, molt distint del mapa detallat d'Antonio López de 1851, en què es ramifiquen i es troben separades gairebé totes les principals entrades d'aigua.. Es pot entendre a mode de representació simbòlica del conjunt que tributa a s'Albufera.

Biblioteca Nacional de España. (BNE)


[XIX] DE LA CIUTAT DE ALCÚDIA, QUE ANTES ERA VILA

 

...Té, més, Alcúdia, per la part del vertader migjorn, una gran e espaciosa llaguna, a la qual los aràbics nomenen Albufera, com si en nostra llengua diguéssem Mar Xiqueta, que la solen arrendar cada any en passades 800 £, sens los molts arreus e altres avaries. E és estat error d’alguns que s’han pensat que sia esta llaguna contagiosa ni causa mala sanitat als seus veïns e habitadors, creent que, per estar allí les aigües reposades e detingudes, fàcilment se tenen de corrompre, majorment en los temps de l’estiu. Però és tan gran est mar, e de contínuo entren en ella moltes aigües, e de la mar e de la terra, ab les vingudes dels torrents, e de moltes fonts que dins d’ella naixen. La qual té d’àmbito e circuit cerca de tres llegües.

 Aquesta Albufera cria gran abundància e còpia de peixos, e de vàries espècies, d’on se proveïx gran part de la illa, com són: llisses, polleguerals, cabots, anguiles, mújols, llops, dorades, aguts, llenguados, esparralls, palomides e corballs. Compten també molta varietat d’aucells e animals volàtics, com són: ànedes, fotges, flamencs, garses, oques, agrons, galines d’aigua, piules, sel·les, galls favers, ganteres, ànedes barbaresques, sibel·lins, cullerots, cabussells, corpetasses, esplugabous, capblancs, barbats e grues, cignes moltíssims, que, de les plomes que muden en son temps, que per allí repleguen, fan gran comerci e mercaderia per moltes parts fora del Regne de Mallorca. .../...

Apres se segueix la Plaje del Port Major de Alcúdia, que té 5 millas de llarch. Y a una milla de Alcúdia està la gola de la Albufera, a la qual vulgarment se diu lo Grau, que no's pot passar si no's tiren molt enfora a la mar. Y lo que més avant resta par e finir los termes de la costa marítima de Alcúdia són de poca concideratió.

En este grau se pot molt bé edificar un sumptuós pont, y és molt necessari per ser tan parillós de passar per ell los caminants, que tenen que entrar-se molts passos a la mar, però encare seria de molta utilidat y profit, y seria major lo comerci, axí com are de nit no y à qui se atrevasca a passar-lo. Y tanim llarga esperiènsia que s'i han allí, al pasar, seguit mols infortunis de mols que allí se han ofegats. Aquest grau és pròpiement la gola de la Albufera.

 MOLL,J. Ed. Joan Binimelis: Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles.  Monuments d’Història de la Corona d’Aragó,V. 2014


JOAN B. BINIMELIS, VICENÇ MUT, I ELS MAPES MURALS DE MALLORCA (SEGLES XVII-XVIII) DE VICENÇ M. ROSSELLÓ I VERGER I WERNER-FRANCISCO BÄR.

En una obra extraordinària, a la recerca de l’autoria del mapa original que serví de base a altres mapes o gravats que es realitzaren a partir de principis del S XVII,  el doctor en Geografia Vicenç M. Rosselló i Verger i el cartògraf Werner-Francisco Bär, envesteixen una rigorosa tasca científica, amb desplegament d’eines i recursos pròpia dels millors cirurgians.

La hipòtesi arrenca de la sospita que existeix un patró originari de quatre mapes murals anònims que romanen a diversos museus o col·leccions. No es coneix cap obra cartogràfica de l’illa de Mallorca anterior a Joan Binimelis. El mapa mural anònim del Museu de Mallorca que els autors daten amb posterioritat a 1616 (any de la mort de Binimelis) podria ser còpia dels 22 mapes seccionals de Mallorca, en la traducció al castellà feta per aquest entre 1597 i 1601 del manuscrit “Descripció particular de l’illa de Mallorca”, al llibre V de la Història General i que es troben a la BNE; podria tractar-se d’un mapa sencer del qual es desconeix la seva existència?

Per aconseguir esbrinar la veritable autoria o el patró de tots o alguns d’aquests mapes murals, i sobretot del que es troba en el Museu de Mallorca, els autors han comparat aquest mapa amb tots els altres: un atribuït a Miquel Bestard (ca.1632), un altra anònim de l’Ajuntament de Palma (1654), un mapa mural del Palau Episcopal (posterior a 1763) i un gravat i un mapa de Vicenç Mut (1650 i 1683 respectivament).

Amb aquest objectiu s’ha comparat el perímetre litoral, digitalitzant el contorn i superposant-lo als altres, les escales, l’orientació, l’orografia, la hidrografia (amb menció especial a les albuferes, prats i salobrars), la vegetació natural i cultius, els assentaments humans, els santuaris, oratoris i ermites i un capítol dedicat extensament a les construccions estratègiques (castells, torres i talaies), etc.

La hipòtesi de moment queda sense resoldre, però hom té la temptació de dir, després de tantes pistes i evidències, que el pare de tots ells fou Joan Binimelis: en qualsevol cas el motiu de la recerca ha donat com a resultat un treball immens i de gran valor per tota la documentació i informació que aquí s’aporta i per donar llum en el terreny de la cartografia històrica. De ben segur que és i serà obra de referència i consulta obligada per la gran quantitat de dades i informació que s’hi troben.

La representació de s'Albufera

El que ens interessa aquí emperò és la part que fa referència a s’Albufera i com es representa en els distints mapes i en els seccionals de Binimelis, dos dels quals són els que hem reproduït més amunt. Els autors del treball dediquen també la seva atenció a comparar les distintes representacions de s’Albufera. Fins a dotze il·lustracions presenten diferències a l’hora de representar s’Albufera. Com es sabut i emfatitzen els autors sobre els aiguamolls “...espai aigualós, canviant i mal de cartografiar com tots els territoris amfibis, denoten una aproximació difícil...”. D’aquí que no només en aquests mapes que es comenten, sinó en tota la cartografia històrica, s’Albufera s’ha representat de molt diverses formes i mides.

Representació de s'Albufera segons els distints mapes de Binimelis i les seves còpies

ROSSELLÓ VERGER, V.,BAR,W-F. Joan B. Binimelis, Vicenç Mut, i els mapes murals de Mallorca (segles SVII-XVII).


Com a bon coneixedor i expert en albuferes, no podia Vicenç Rosselló deixar de banda l'estudi de la representació que se'n fa d'albuferes, aiguamolls i prats en els distints mapes objecte d'anàlisi. Així ens meravella amb una comparativa molt acurada que demostra la dificultat que suposava canar aquests indrets per imprecisos i de difícil accés. 

D'esquerra a dreta podem observar aquestes diferents i a vegades molt distintes representacions. A l'esquerra dos retalls del manuscrit original de Binimelis que se conserven a la BNE i dels quals hem penjat la làmina completa al principi d'aquesta pàgina.

Els dos retalls d'enmig corresponen a còpies de l'original- amb notables variacions-, dibuixats a ploma i sense acolorir, apaisats i a doble ploma que es conserven a la Biblioteca de l'Abadia de Monserrat (BAM) i dels quals es conserven divuit mapes.

Els retalls del marge dret són còpies també de l'original però que en aquest cas es troben a la British Library, dels quals es conserven quinze mapes.

De les comparacions entre ells podem veure alguns trets interessants: en primer lloc, els estanys de Santa Anna i l'Estany Major es troben separats i sense connexió amb l'Estany dels Ponts, mitjançant l'Estany del Buxillar; l'Estany dels Ponts adopta forma abultada o allargada segons el cas; la Gola o Grau és més o menys oberta ; l'Estany de baix forma aquí un únic i gran estany, del qual segles més tard es disgregarien en el de Ses Puntes i el d'Abaix; I finalment com a detall a remarcar són els quatre, o tres, segons el cas, petits estanys més al sud, el que serien les estribacions de Ses Puntes, és curiosa, si més no, aquesta distribució i el nombre canviant d'aquests.

 Retalls de s'Albufera tal com es representen en els distints mapes objecte d'anàlisi i comparació del llibre de V. Rosselló i Verger i W.F. Bär.

ROSSELLÓ VERGER, V.,BAR,W-F. Joan B. Binimelis, Vicenç Mut, i els mapes murals de Mallorca (segles SVII-XVII).


D'esquerra a dreta i de dalt a baix tenim el mapa mural del Museu de Mallorca (MM), el mapa que es conserva a l'Ajuntament de Palma (AP), atribuït a Marc Cotto; el Gravat de Vicenç Mut (VMD) (1650), el mapa atribuït a Miquel Bestard (MB), el mapa del Palau Episcopal (PE) i el mapa de Vicenç Mut (1683).

Com es pot observar en aquests 6 mapes, la representació de s'Albufera presenta moltes i notables diferències: pel que fa al mapa MM s'Albufera és un gran estany de forma rectangular i no s'endevina connexió amb la mar; el mapa de l'AP és tal vegada el que exagera més les formes i les dimensions de s'Albufera i se'ns presenten l'Estany de Baix perfectament i àmpliament connectat amb l'Estany dels Ponts i a la vegada els estanys més propers a Alcúdia, els de Santa Anna i l'Estany Major; en el gravat de Vicenç Mut (VMD) la forma també és molt exagerada i grollera pel que suposa d'entrada de la mar cap a dos grans estanys sense discontinuïtat; en el mapa de MB es representa una forma també allargada i aquí si que es veu una connexió a través del que hauria de ser l'Estany dels Ponts amb la Gola i també es veuen tres petits estanys a l'extrem sud; en aquest cas es veu un gran curs d'aigua que alimenta s'Albufera a l'extrem de ponent d'aquest; el mapa del Palau Episcopal (PE) és semblant a l'anterior però molt menys exagerat i també sitúa un gran curs d'aigua que alimenta s'Albufera cap al ponent. Finalment el mapa de Vicenç Mut (VM) és més ajustat a la realitat i sitúa els quatre petits estanys del sud perfectament dibuixats.



Carlos Beranger. Plano de la Plaza de Alcudia y sus dos Puertos Mayor y Menor y su territorio circunvecino. 1 de febrer de 1738.


Mapa de Tomás López de 1773. Real Academia de la Historia

Detall Badia d'Alcúdia i Albufera


El mapa del Cardenal Despuig


PIANO DI ALCUDIA (AAKOYAIA). Tom.so Santoni (1862)

El bon amic Andreu Mateu me va avisar de la venda d'aquest plànol a internet i no ho vaig deixar fins que el vaig tenir en les mans. De s'Albufera només se'n fa una representació simbòlica i és interessant observar que no es dibuixa cap sortida de les seves aigües cap a la mar. Podríem dir que se'n fa una representació simbòlica i molt allunyada de la realitat; si la data és la de l'aixecament del mapa, aqueixa ens sitúa en el moment immediatament anterior a l'inici de les obres per part de la Majorca Land Company. Sembla que aquest autor va aixecar plànols de ports de tota la mediterrània occidental.


Aquest plànol o carta nàutica és molt interessant com a document històric per l'any de la seva elaboració, 1892: eren els anys de màxim esplendor de la finca agrícola, tot i que aviat començaria la penúria econòmica que ofegaria finalment a Lee Latrobe Bateman i que provocaria l'entrega de la totalitat de la finca a la família Gual de Torrella. En ell podem observar el detall de la primera línia de costa, que en aquest cas reprodueix els canals i camins operatius i especialment els cultius. Sembla que tot estigués conrat.

Plano de la Bahía de Alcudia. Levantado en 1892 por la Comisión Hidrográfica al mando del Capitán de Fragata D. Rafael Pardo de Figueroa. Autor: Palmerola, J. Carta Náutica. Institu Cartogràfic i Geològic de Catalunya. In Mapes d'Espanya (s XV-XX) http://cartotecadigital.icgc.cat


A baix, una còpia del mateix plànol de la Badia d'Alcúdia i l'altra de la Badia de Pollença, on es poden apreciar els sinuosos contorns de s'Albufereta.

El meu agraiment als fills d'Isabel Sancho Font que va guardar i conservar les làmines de l'edició original i que m'han fet arribar. Es tracta d'una magnífica mostra de la cartografia nàutica de les nostres illes, que tan bé reflecteix en aquest cas els detalls de la ribera de mar.





Ex-libris o segell de Lee La Trobe Bateman