EL CANYET/LA PAPERERA (Del llibre S'Albufera, memòria i paisatge. 30 anys del Parc Natural de s'Albufera)

 

El canyet (Phragmites communis) és una gramínia que viu dins l’aigua i que pot arribar a créixer fins als 6 m. Per la seva abundància a s’Albufera  i per la facilitat de recol·lecció va ser valorada i aprofitada secularment pels pagesos de la comarca com a matèria primera en forma de bagatge pels formiguers o per femar-lo en els corrals del bestiar i convertir-lo també així en adob.

 

Els anglesos saberen veure des del principi la importància econòmica d’aquesta matèria primera, i durant més de vint anys n’exportaren a Anglaterra en el “desitjat comerç de retorn”1. D’aquesta manera els vaixells que havien proveït de carbó les màquines hidràuliques de dessecació se’n tornaven amb un carregament de fardells de canyet premsat hidràulicament2, cap a les papereres angleses.

 

Amb la construcció de la fàbrica de paper de s’Albufera l’any 1917, per la família Gual de Torrella, s’aconseguia que la transformació industrial del canyet es fes totalment a l’Illa i més concretament a la finca que generava tota la matèria primera.

En un principi la fàbrica va mantenir la seva activitat durant 10 anys, però la societat “La Papelera Española” va aconseguir que Gual de Torrella acceptàs un cànon de 55.000 pessetes anuals per mantenir tancada la fàbrica: la productivitat de la petita paperera mallorquina era considerable i la seva competitivitat l’enfrontava a les grans companyies peninsulars, les quals no tenien la matèria primera a peu de fàbrica i l’havien d’importar. En la Memòria-Informe de J.Llimona de l’any 1939 es diu que “...mil hectáreas de cañizo representan veinte mil de bosque.../... se reproduce anualmente y no cada veinte años como otros puntos de fabricación basados en madera.”3

 

En el cas de s’Albufera el canyet es segava amb falcella i era dipositat en grans munts als costats de síquies i canals per carregar-lo en els barquets i amb l’impulsa de la crossa traginar-lo fins a sa Roca. Els salaris que es pagaven eren molt baixos i el preu de cost en conjunt era baratíssim.

 

El 5 de maig de 1929 es va constituir la companyia “Celulosas la Albufera”  en un intent de reprendre la producció, però mai va començar les activitats. Finalment el 1938 es va constituir la “Celulosa Hispánica” que va funcionar fins el 1966 i va donar lloc de treball a una mitjana de 50 treballadors/es. La fabricació principal era de paper d’embalar de molt bona qualitat.

 

Inexplicablement la nau central i altres dependències i edificis foren esbucades l’any 1990 a iniciativa del Parc Natural i es va perdre un magnífic exemple d’arquitectura industrial amb valor històric.

1.- ESCARTÍN BISBAL, J.Mª. Usos industrials dels recursos naturals de s’Albufera. L’exemple de Celulosa Hispánica S.A. (2005). In s’Albufera de Mallorca. Aspectes geogràfics, històrics i socioeconòmics. Ramon Molina (ed.)

2.- Arxiu del Regne de Mallorca. Secció: Arxiu Torrella 294.

3.- Arxiu del Regne de Mallorca. Secció: Arxiu Torrella 294.