Descarga
Fitxes de construccions tradicionals i elements d'interès etnològic del Parc Natural de s'Albufera
Per encarrec del Parc Natural, el 2007 Miquel Frontera va elaborar un catàleg molt detallat i documentat dels elements arquitectònics i de gestió de l'aigua presents al Parc Natural. És hora ja que en aquest patrimoni es puguin fer actuacions destinades a la seva conservació.
PATRIMONI ETNOLÒGIC ALBUFERA.pdf
Documento Adobe Acrobat 5.1 MB

La Maquineta

Sa Maquineta és el darrer vestigi que queda d'una bomba d'extracció d'aigua cap a la mar.  Es troba situada a la confluència entre la desembocadura de la Síquia d'en Florit i Canal de s'Ullastrar amb el Canal des Sol. La seva funció era eixugar la part baixa de ses Puntes. És una caseta molt petita, a l'interior de la qual es pot observar la bomba d'extracció i cap a fora la canonada d'expulsió d'aigua a un dipòsit que l'hauria de conduïr directament al Gran Canal. 

 "Petita construcció situada a la confluència entre la Síquia d’en Florit i el Canal de s’Ullastrar que constava d’un minúscul habitacle per un jurat de s’Albufera o un bover, com “ l’amo en Pere Antoni “Dobles” de Muro que guardava es bous maleits i sa Maquineta era sa seva casa…” ( L’amo en Rafel Corró 12-XI-1986), i just devora hi estava situada la bomba hidràulica que servia per eixugar Ses Puntes i fins i tot Es Ras. Es conserva encara la canonada que expulsava l’aigua cap al Canal des Sol.

 La construcció actual és el resultat de restauracions posteriors a la instal·lació de la màquina original. Hi ha unes instal·lacions elèctriques relativament recents."

 "Aquesta “maquineta” degué ser de les darreres que es varen instal·lar. No apareix al mapa d’en Torrella de 1932 (es tracta d’un projecte elaborat per l’enginyer agrònom D.A. Mestres) en el qual hi ha senyalades les tres màquines grosses (la màquina Vella al pla del Pinar, sa Màquina Nova i la de sa Roca) i quatre de petites, a sa Font, son Carbonell, es Patrimoni i ses Puntes,  que havien de servir per distribuir les aigües de rec descentralitzant la distribució que es feia antigament des de la Roca." Miquel Frontera. Fitxes de construccions tradicionals i elements d'interès etnològic del Parc Natural de s'Albufera. 2007


La Quartera

La Quartera fou l’edifici destinat pels anglesos a emmagatzematge de gra. No hem trobat constància en els plànols del projecte de dessecació, de la seva projecció o edificació, però tots els testimonis indirectes ens indiquen que tant aquest edifici com la casa dels guardes situat molt a prop, són obra vinculada a la New Majorca Land Company.

 

De fet aquesta zona anomenades les Canteres era el nucli principal de les activitats agrícoles de la finca i comprenia el conjunt de cases de l’empresa i magatzems així com ca Dona Beatriu.

 

De grans dimensions i sòbria factura arquitectònica, el marès s’imposa com material principal de la seva construcció i està treballat amb molta mestria. Potser encara es pogués fer alguna actuació per evitar el seu esfondrament definitiu.

La Quartera: el Camp de Concentració de s'Albufera

De que la Quartera hagués estat utilitzada com a presó només n’havíem sentit a parlar un cop o dos (Jaume Cuca), però no sabíem el net. Ara gràcies a l’extraordinari treball de Joan Joan Saurina La Guerra Civil a Alcúdia 1936-1939, hem pogut conèixer l’existència del Camp de Concentració de s’Albufera.

En aquest llibre se’ns parla de l’edifici de la Quartera i de la casa del guarda, en els quals es decidí fer obres per facilitar un camp de concentració de presoners, el març de 1937. Sembla que en un principi aquests presos treballaren al camp d’aviació d’Alcúdia (abans Hotel Golf), “netejant torrents i fent carreteres”. A finals de 1938 treballaran en la construcció del ferrocarril de Sa Pobla al Port d’Alcúdia. Més tard treballaren també en la construcció de la carretera d’Alcanada a la Bassa Blanca , a la carretera del Cap del Pinar...

En el seu llibre Joan Joan Saurina ens parla de xifres molt elevades de presoners: 413 el juliol de 1939, 150 més el més d’agost i 150 més el mes de març de 1940.

Quan es parla de la possessió de l’Albufera d’Alcúdia (edifici fàbrica de paper), creiem que la referència a les cases de s’Albufera (s'Empresa) sigui la de les situades a prop de la Quartera i de la casa del guarda. No tenim constància de que a sa Roca hi hagués presoners republicans.

Una altra cosa que ens sorprèn és la intervenció en tot aquest terrible episodi de la història de s’Albufera, de l’ajuntament de Sa Pobla : la Quartera i la casa del guarda sempre han estat dins el terme municipal d’Alcúdia.

 

El llibre de Joan Joan Saurina ens ha obert una porta desconeguda de la història de s'Albufera i gràcies a l’extensa documentació citada podrem esbrinar més sobre aquest camp de concentració de presoners republicans.


Ca na Beatriu

"Casal situat als afores del Parc, que al nostre parer també mereix un comentari perquè estava lligat a tot el sistema d’edificis de la finca de s’Albufera. Va ser l’habitatge del fill (Louis), i la nora de John Frederic Latrobe Bateman, coneguda com a donya Beatriu. Es tracta d’una infraestructura que haguera estat interessant incloure en conjunt del patrimoni de s’Albufera i que haguera pogut tenir una funció interpretativa. Actualment es troba en un estat de deteriorament avançat per culpa de la manca de manteniment i del vandalisme."

“Casa de Doña Beatriz. Tiene planta baja, y piso principal sobre 103,48 metros cuadrados, y un segundo piso sobre la cuarta parte de esta superficie próximamente. Cochera de 26,65 m2 y una cuadra de 31,41 m2 ; Total superficie cubierta 161 m2”.

 (Memoria descriptiva de la finca agrícola Albufera de Alcúdia. Cremades, Beneyto 1901)" Miquel Frontera. Fitxes de construccions tradicionals i elements d'interès etnològic del Parc Natural de s'Albufera. 2007

 

En aquestes cases encara vaig tenir la sort de dinar-hi o berenar algunes vegades convidat per l'Amo en Llorenç Lloret i la seva família. L'amo en Llorenç hi tenia l'habitatge com a guarda de la finca i la família hi anava a passar uns dies a l'estiu. Com es pot imaginar l'any 1986 era encara molt polida i per dedins amoblada amb allò més necessari i neta com una patena.

 

La imatge del menjador que ens mostra Miquel Àngel Escanelles en un bon article sobre Ca Na Beatriu a la seva web toponimiamallorca.net, m'ha retgirat perquè encara guard molt bons records de les estones passades en aquella estança. Urgeix la recuperació d'aquestes cases!


Plànol de planta de la Casa de Dª Beatriu. Memoria descriptiva de la finca agrícola Albufera de Alcúdia. Cremades, Beneyto 1901


Can Blau

 Can Blau, era la casa del guarda que s’encarregava de controlar el pas per la finca, bàsicament per la carretera d'Enmig que era la que duia directe a la mar, devora s'Oberta. Els carros que anaven de sa Pobla a la platja a treure alga havien de pagar un peatge: " En es pont de Can Blau feien pagar, per poder passar per anar a cercar alga, en aquell temps –any 15 o 16- 1,50, que noltros dèiem sis reials, o si no, quatre o cinc senalles de grava per tapar els clots de la carretera" L'amo en Rafel Corró (12/XI/1986)

"El nombre de carros que passaven podía arribar als 350 al dia durant la temporada d’extracció d’alga. Els carros produïen un deteriorament del camí qe havia de ser reparat pel propietari de la finca. Per tant, podem suposar que es cobrava en concepte de manteniment de la carretera." Miquel Frontera, Fitxes de construccions tradicionals i elements d'interès etnològic del Parc Natural de s'Albufera, pàg. 24 (2007)

 Cremades i Beneyto (1901), el descriuen així: “Casa del Guarda de Can Blau: Es de sillarejo; con planta baja solamente; una cuadra y una cisterna. Superficie de la casa : 70, 96 m2 , de la cuadra: 35, 28 m2 , de la cisterna: 16,80 m2. Se halla en buen estado de conservación”. 

"Edifici en estat ruinós. Es una casa de dos aiguavessos, però de dimensions modestes (uns 10 m de llag per 7 d’ampla). Està orientada cap al sud, mirant al tram de camí que travessa el pont de Can Blau. La casa està dividida en quatre sales més o manco semblants, dues davant y dues darrera, separades per un corredor que surt al corral de ponent, en el qual hi ha, just enfront del portal, un coll de cisterna situat a un metre d’altura per damunt el nivell de la casa. Els elements més interessants de la casa, en l’actualitat, són aquest aljub i el capell de la xemeneia.

Antigament, com es pot comprovar a la foto adjunta, la casa tenia una ampla porxada que l’envoltava per migjorn i llevant.

A ponent hi havia una altra construcció que devia servir per estabular els animals de tir. Les fotos que s’en conserven són dels anys 30 (una postal) i de l’any 1941 (la que adjuntam), pel que podem deduir que la construcció actual és de principis del segle XX.

Està construïda integrament amb peces de marès blanc de 40x85 aproximadament, de mala qualitat, com es pot deduir per la forta erosió que ha sofert.

L’estat de conservació és molt dolent i al estar situada en un lloc de pas, molt accessible, hi ha el risc que pugui ser causa d’accidents, si algú s’hi aventura a entrar... Les possibilitats de restauració són escasses però la informació de que disposam permetria que es construís de nou respectant la tipologia antiga.

Per la seva situació hagués estat interessant recuperar-la com a punt d’informació, a la vegada que es podria recordar la seva funció primitiva." Miquel Frontera, Fitxes de construccions tradicionals i elements d'interès etnològic del Parc Natural de s'Albufera, pàg. 24 (2007)

Imatge feta des del costat de la casa de Can Blau mirant cap al Pont de Ferro.

En aquesta imatge es compten 8 fassers a la part esquerra de la imatge i 7 a la part dreta. 

La postal du la data de 1930 i la imatge superior pertany al llibre de 1941 ( LLIMONA,J. ; M-F. Memoria Agrícola de la Albufera de Alcúdia,. Inèdit. ARM –AT). Si és així només hi ha 11 anys entre una fotografia i l'altre, tot i que en aquesta de l'esquerra d'aquest text, els fassers semblen molt més joves,  en comparació amb la fotografia antiga que acompanya el text de dalt.

 

 

Fotografia Arxiu Joan Llabrés

Teringa de carros carregats d'alga

A la imatge es poden comptar una dotzena de carros carregats d'alga  a l'Arenal d'en Noceres (avui Platja de Muro) que es dirigeixen cap a s'Oberta i d'allà enfilant el Camí d'Enmig cap al Pont de Can Blau. La imatge està feta des del malecó sud de s'Oberta.

 

 

 

 

 

 

 

 

 LLIMONA,J. ; M-F. Memoria Agrícola de la Albufera de Alcúdia,. Inèdit. ARM –AT

Els fassers de can Blau

Aquests fassers tenen més 100 anys i ja no formen part d'una imatge idíl·lica de postal. Ara soporten a diari el pas de milers de vehicles, especialment de gran tonatge que van i venen de la central tèrmica del Murterar.

Ningú mai els ha guarit de les seves ferides o malalties i segueixen soportant el pas del temps i els temporals i els fums tòxics de la central tèrmica i dels vehicles.

Avui (gener del 2017)  només en queden 7 i no estaria de més que els operaris de carreteres algun dia reparassin en ells i els guarissin com es mereixen.

També per part del Parc Natural estaria bé replantar-ne els que manquen.

degradació accelerada


Canal de Rec (Canal Riego)

De les moltes coses que podríem ressaltar de l’obra dels anglesos n’hi ha una que per les seves característiques, dificultat tècnica i patrimoni arquitectònic mereix un lloc destacat. Es tracta del Canal de Rec, conegut com es Canal Riego, el qual en el seu temps va ser l’obra de reguiu dirigida per una sola companyia, més extensa del món.

Aquesta obra d’enginyeria hidràulica recollia l’aigua dolça de la font de Son Sant Joan i la repartia per tota s’Albufera mitjançant un complexíssim sistema de sifons, ponts i comportes. L’aigua baixava, bé impulsada per màquines hidràuliques.

El cert és que va funcionar, ben bé 40 o 50 anys en tot el seu recorregut; i encara hem conegut gent que el va veure funcionar en tot el tram que recorria el camí dels Senyals i que abastia d’aigua la part alta del Patrimoni i la part baixa cap al camí de la Manegueta.

A l’enfront del camí dels Senyals, devora ca na Lloreta hi havia una comporta que estava pintada de dos colors i des del pont de sa Roca, segons el color que es veia es sabia si s’havia d’obrir o no la comporta i deixar córrer l’aigua cap aquell sector. D’aquí agafa el seu nom el camí dels Senyals.

Pere A. Serra “Corró”  ens parla així d’aquesta obra a la revista Sa Marjal:  CANAL REC. Menció aparte y a pardemunt tot, merex es Canal Rec qu' es una de ses maravelles principals. Perque heu creguen aquells que may l'han contemplat en detenció, unicament dirém que té una estensió ¡notauhó bé! de 72.000 metros o sien 14 Ilegos de llargari, que pagant dit Canal a duro es pam; que es axí com se diu que costá, val uns 400.000 duros.

 

Aquest Canal vulgarment anomenat Riego que a trossos esta ja destruit havia de servir per regar per medi de sifons admirables tota s' Albufera de sa caudalosíssima Font de Son Santjuan.”

Mapa de la Majorca Land Company; Biblioteca Nacional

En aquest mapa de la Companyía, es pot veure amb detall el recorregut del Canal de Rec, amb l'anotació de les bombes d'impulsió que pensam que devien servir tant per a extreure aigua per a la dessecació, com per a la impulsió de l'aigua bona de la Font de Son Sant Joan. En aquest mapa, com a Pumping station, hi figuren la de la Font de Son Sant Joan, la de Ca'n Blau, la de sa Roca i la de la Màquina Vella, situada a l'extrem nord de l'Estany dels Ponts.





Ex-libris o segell de Lee La Trobe Bateman