La "Majorca Land Company"

La Majorca Land Company fou fundada a Londres el 2 de març de 1863 per un total de 8 accionistes, els quals fan seu en els estatuts, l'acord assolit el 13 de desembre de 1862 per a la cessió de l'adjudicació de les obres de dessecació de s'Albufera entre Joaquin Figueras, Guillermo Partington i Jorge Higgin, d'una banda i J.F. Bateman i William Hope de l'altra.

 

Tenim notícies per la premsa d’aquell temps que les obres començaren el 28 d’abril de 1863 i continuaren fins el novembre de 1870, amb un seguit de pròrrogues i projectes de modificació.

 

Definitivament les obres varen ser certificades per Reial Ordre de 15 de novembre de 1871, per la qual s’atorgaren a l’empresa la propietat dels terrenys dessecats. El cost total de les obres oficialment va ser de 37.000.000 de reals i la superfície dessecada de 2050 ha.

.



L'OBJECTE DE LA MAJORCA LAND COMPANY 

"Els objectes per als quals està establerta la Companyia són: comprar i posar en funcionament, una Concessió que ha estat atorgada per la Reina d'Espanya, per al drenatge de certs pantans de l'illa de Mallorca, coneguts com les  "Albuferes d'Alcúdia". Comprar, si és necessari, terrenys a la mateixa illa per drenar, regar, construir edificis o millorar d'una altra manera, respectivament;  vendre les terres compreses a la dita Concessió o comprar-les abans o després de la mateixa, treballar minerals, demanar diners prestats per a aquestes finalitats i fer tot tipus d'actes i coses, incloent-hi la construcció d'edificis, de carreteres, molls, vies fèrries o altres treballs;  la formulació d'ordenances i reglaments per al manteniment i l'ús d’aquests camins i treballs es faran càrrec de les vendes de les terres, ja siguin ocasionals o condueixin a la consecució de tots o qualsevol dels objectes anteriors."


Els protagonistes


J.F. LA TROBE BATEMAN



Fundà la Majorca Land Company  l'any 1863 i finalment esdevingué propietari de la totalitat de l'empresa.

Entre els anys 1863 i 1871 es dugueren a terme les colossals obres de dessecació de s'Albufera; va simulnatejar aquestes amb altres obres arreu del món.

El 1883 Bateman va assumir per llicència reial el prefixe, llinatge i armes dels La Trobe, com un reconeixement al seu avi matern. D'ençà de llavors va ser conegut com a J.F. La Trobe Bateman.

Moria el 10 de juny de 1889 a Moor, Farnham.

W.GREEN


Enginyer en cap del projecte de dessecació. Aquest enginyer civil compaginava la seva tasca professional com a director de les obres, amb la de Pastor protestant. Participà ja en l'inici de les obres el 1863 i fins a 1869. Va viure a una casa a les afores d'Alcúdia.

R.H. WARING


Fou l'enginyer encarregat d'executar les obres de dessecació projectades principalment per Green, i seguiria després com a director de la New Majorca Land Company i com a representant i portaveu.

Fou l'únic que quedà a viure a Mallorca,  on morí el 5 d'octubre de 1914. 

LEE LA TROBE BATEMAN



El fill menor dels vuit que va tenir J.F.Bateman, va heretar la finca agrícola de s'Albufera. Casat amb Donya Beatriu dugueren una vida molt activa socialment a Palma, amb domicili al carrer Morey i al Terreno.

Va fundar la colònia agrícola de Gatamoix, en el moment de major esplendor de la finca.

El 1896 va haver de malvendre tota la finca a Joaquim Gual de Torrella.



John Frederick La Trobe Bateman



John Frederic La Trobe Bateman (1810-1889), enginyer civil, va néixer a Lower Myke, prop de Halifax el 30 de maig de 1910; era el fill major de John Bateman (1772-1851), un inventor fracassat i la seva esposa Mary Agnes, filla de Benjamin La Trobe, missioner de l’església morava a Fairfield, prop de Ashton, baix Lyne.Va tenir tres germans i dues germanes.

El 1817, degut a una situació familiar complicada, Bateman fou enviat a les escoles moraves, primer a Fairfield, després a Ockbrook, Derby, i després de nou a Fairfield, on va tornar a formar part de la família del seu oncle polític, Frederic William Foster. La influència de la familia La Trobe i la visió il·lustrada de l’educació dels moraus jugaren un paper important en la determinació de la professió de Bateman; en 1825 fou aprenent de Dunn, un enginyer de mines i d’inspecció a Oldham.

Una de les primeres experiències  de Bateman va consistir en l’ampliació d’un dipòsit de canals, i aquest treball, junt amb la investigació sobre la inundació del diu Medlock, varen suposar les bases de la moderna indústria de subministrament d’aigua del Regne Unit.

El 1835 es va involucrar amb William Fairbairn en el disseny i la construcció d’embassaments pels miners en el riu Bann a Irlanda.

L’1 de setembre de 1841 es va casar amb la única filla de Fairbairn, Anne (+1894); varen tenir tres fills i quatre filles.

Després del treball a Irlanda, Bateman va estar quasi contínuament ocupat en la construcció d’embassaments i obres hidràuliques,  el major dels quals fou el que subministrà a Manchester gran part de la seva aigua durant el segle XIX. La seva primera participació empresarial fou el 1844 quan va ser consultat sobre el subministrament d’aigua a Manchester i Salford. El 1846, tot i la teoria de que les precipitacions minvaven amb l’altitud, es va proposar la idea d’obtenir aigua dels Penins. Les obres a Longdendale s’iniciaren el 1848 i s’acabaren a la primavera de 1877 - quan Bateman ja feia anys que havia aconseguit la dessecació de s’Albufera a Mallorca (1871) – amb l’embassament de Woodhead, essent un dels primers en començar però l’últim en finalitzar: el projecte era en aquell moment el més gran d’Europa.

 A mesura que el projecte de Longdendale s’apropava a la seva finalització, es va fer evident que s’havien d’obtenir fonts de subministrament addicionals perquè la demanda d’aigua havia augmentat degut al creixement de la població i el consum per persona. A suggeriment  de Bateman, la corporació va decidir construir noves obres en el llac Thirlmere. El 1878 es va presentar un projecte de llei en el parlament, i malgrat la creació de l’Associació de Defensa de Thirlmere per lluitar contra la proposta, el projecte s’aprovà el 1879. L’associació va tenir un paper important en la posterior fundació del National Trust (la Fundació Nacional pels llocs d'Interès Històric o Bellesa Natural). Podríem dir que Bateman ja es va haver d’enfrontar a moviments conservacionistes que veien en les obres faraòniques la destrucció de paisatge i de patrimoni històric.

Bateman va supervisar l’inici del projecte, però la major part del treball estava sota el control de George Hill, qui va establir una firma d’enginyeria duradora, G.H. Hill & Sons.

El 1852 se li va demanar a Bateman que assessorés l’ajuntament de Glasgow sobre el subministrament d’aigua del llac Katrine. Les obres s’iniciaren a la primavera de 1856 i se completaren el març de 1860. Se les va descriure com dignes de “comparar amb els aqüeductes més extensos del món, sense excloure els de l’antiga Roma” (Gale).

 Bateman va dur a terme extenses obres de subministrament d’aigua en el Regne Unit, aquests inclouen els sistemes per a  Aberdâr, Accrington, Ashton, Belfast, Birkenhead, Blackburn, Bolton, Cheltenham, Chester, Chorley, Colne y Marsden, Vall de Colne, Darwen, Dewsbury, Dublín, Forfar, Gloucester, Halifax, Kendal, Macclesfield, Newcastle upon Tyne, Oldham, Perth, Stockport, St Helens, Warrington y Wolverhampton.  A més a més se li va consultar sobre la viabilitat dels projectes per el subministrament d’aigua a Barnsley, Edinburg i Liverpool. El 1869, com a resultat de participar en el subministrament d’aigua de Glasgow, Bateman i J.W. Bazalgette se combinaren per proposar un projecte per eliminar les aigües residuals de Glasgow per gravetat. Bateman també va aconseguir projectes de ports a totes les Illes Britàniques, va actuar com enginyer assessor del Clyde Navigation Trust i fou contractat pel govern el 1863 en la investigació de la navegació de Shannon.

A més d’aquestes activitats, Bateman va dur a terme diverses obres a l’estranger. El 1869 va proposar, en una publicació titulada Channel Railway, escrit juntament amb Julian John Revy, construir un ferrocarril submarí entre França i Anglaterra, en una canonada de ferro fus.

El mateix any sortí com a representant de la Royal Society per assistir a l’obertura del Canal de Suez i va escriure un llarg informe de la seva visita, el qual va llegir a la Societat el 6 de gener de 1870 i fou publicat a les Actes.

A l’hivern de 1870-71 va visitar Buenos Aires a sol·licitud del govern argentí, amb el propòsit de dissenyar  obres portuàries. Els seus plans no foren adoptats – i foren objecte d’una forta polèmica- , però més endavant fou contractat per a dissenyar i dur a terme el drenatge i subministre d’aigua de la ciutat.

El 1874 va preparar plans d’aigua per a Nàpols i Constantinoble i també fou enginyer de projectes agraris a la Península Ibèrica i com és conegut aquí, a l’Albufera de Mallorca.

Els representants de la Corona de les Colònies el contractaren a Ceilan per a dissenyar i dur a terme obres per abastir a Colombo d’aigua.

En totes les seves activitats, Bateman va advocar per l’aigua blanda - amb preferència als projectes de gravitació més durs i preferits en el seu temps -  allà on eren practicables per evitar la necessitat de bombeig.

Per a complementar les activitats dels meteoròlegs aficionats, va dedicar una gran quantitat de temps als mètodes de quantificació de les precipitacions, principalment mitjançant l’establiment d’estacions de recol·lecció devora els embassaments que havia construït.

El 1883 Bateman va assumir per llicència reial el prefixe, llinatge i armes dels La Trobe, com un reconeixement al seu avi matern.

Des de 1833 fins 1881 Bateman va dirigir el seu negoci tot sol, però va utilitzar el sistema d’aprenentatge àmpliament; un dels seus protegits més famosos va ser Alexander Richardson Binnie. De 1881 a 1885 George Hill va ser el seu soci, però el 1888 va prendre com a socis el seu gendre Richard Clere Parsons i el seu fill Lee La Trobe Bateman.

 

Va ser elegit membre de la Institució d’Enginyers de Camins (ICE) el 23 de juny de 1840 i membre de la Reial Societat de Londres, el 7 de juny de 1860, i fou president de l'ICE el 1878 i el 1879. Fou soci de la Royal Society d'Edinburg, la Royal Geographical Society, la Societat Geològica, la Societat de les Arts i la institució reial. La Trobe Bateman va morir el 10 de juny de 1889 a la seva casa, el parc de Moor, Farnham, una finca que havia adquirit el 1859, on encara es pot veure el seu escut.



Un affaire a Buenos Aires

Les obres que va projectar Bateman per a la construcció del port de Buenos Aires y el canal d'entrada a aquest, al Rio de La Plata, foren objecte d'una forta polèmica que questionà els càlculs, els pressupostos i la manera d'actuar de l'enginyer anglès.

En un duríssim article de 140 pàgines publicat l'octubre de 1872 a la Revista del Rio de la Plata que co-dirigia l'historiador, lliurepensador i advocat Vicente Fidel López, es questiona la professionalitat i l'honorabilitat de J.F. Bateman.

És fa difícil discernir si tot el que al·lega López en el seu enfrontament públic contra Bateman és cert o amaga altres interessos; ara bé, hi ha una sèrie de dades que posen en dubte la transparència i la rigurositat dels càlculs i estimacions del projecte i que donen una lectura si més no bastant distinta de l'honorable i infal·lible J. F. Bateman del qual aquí hem construit la imatge. 

En aquest affaire argentí ens el presenten com un home de negocis sense escrúpols i capaç de mentir al propi Govern argentí per tal d'aconseguir un excel·lent contracte d'uns 30 milions de pesos fuertes de l'època.

L'agra i duríssima confrontació es pot consultar a https://es.wikipedia.org/wiki/Vicente_Fidel_L%C3%B3pez#cite_note-12. En ella es fa menció continuament a les rèpliques del propi Bateman, rèpliques a les quals no he tingut accés i que segurament donarien més llum a aquesta qüestió.

Reproduiré aquí alguns extractes de l'escrit de López, on destaca un paràgraf que fa menció a les obres que s'havien executat a s'Albufera l'any anterior a aquesta publicació.

"La acusación que yo dirigí contra el señor Bateman en el Senado de la Provincia se redujo a establecer de una manera categórica: que este ingeniero, anhelando solo tras la celebración de un contrato valiosísimo y lucrativo para él, había levantado proyectos y formado presupuestos destituidos de toda base científica, de todo dato cierto, puramente imaginarios, imposibles y ruinosos de toda notoriedad; y que el país iba candorosa y confiadamente, con ellos, a un descalabro inevitable."

"En 8 de Abril de 1871, apurado el señor Bateman con la urgencia de celebrar su contrato en Mayo inmediato, al abrirse las Cámaras, aunque nada conociese todavía de los pormenores y del lecho del rio, y aunque estuviese inhabilitado para ello, como ahora confiesa, remitió, siete días después de llegar a Inglaterra, su informe definitivo mandando los planos de los diques, el proyecto para la construcción del malecón; y no contento con la parte científica, remitió también la parte pintoresca, hasta con el color que habían de tener los murallones y el modo como habían de amarrarse en ellos los buques; y dijo – “ No sé que sean de importancia otros planos mas en el estado actual del asunto; en este caso los habría mandado. ´Todos los pormenores del plano y los arreglos propuestos para la comodidad del comercio junto con el modo como se propone la construcción de las obras, están a la vista (en la pintura litografiada por supuesto) y espero que los datos proporcionados serán suficientes para poner a V.E. en aptitud de comprender todos los puntos y de formar juicio sobre ellos.”

"En 17 de Marzo de 1871…Mr. Revy le escribía de nuevo y le decía: “En este ignorante país toda clase de material duro (no habiendo piedra) es llamado tosca; la que encontramos en tierra con el mismo nombre no puede compararse con la de naturaleza dura de la que está debajo del agua. …/… La tosca propiamente dicha JAMÁS SE ROMPE y sale arriba en una pasta muy dura. Vd. Hallará que la tosca será aquí nuestro más formidable enemigo; por fortuna, los de la oposición se hallan en completa ignorancia sobre este punto; bastará que les digamos que tenemos una espléndida base para cimiento, quedando así tapadas…/…"

“  Yo no di mucha importancia a la opinión de Mr. Revy sobre esos puntos , porque sabía que él no tenía ninguna experiencia práctica en la materia… Se verá pues que yo no veía con ningún temor el descubrimiento de esa capa o manto DE PIEDRA que Mr. Revy llama roca blanca, porque Mr. Revy es un hombre de ninguna experiencia de cualquier clase de trabajos hidráulicos y hombre que no puede probar por sí mismo y como ingeniero independiente y responsable que ha construido obra hidráulica alguna del mismo carácter…Es un hombre sin principios en sus aserciones con tal que logre sus fines.”

"Mr. Bateman nos puso pues, entre él y el país, a un pillo sin valor moral ni profesional, para prepararse a las emergencias de un descalabro como el que se dice que tuvo Mr. Bateman mismo, no hace mucho, con los habitantes y accionistas de las obras de Mallorca, sobre lo cual nuestro Gobierno debiera tomar informes en Inglaterra y en España. Nada le cuesta; y el no hacerlo puede costarnos mucho a nosotros."

"El señor Revy, como lo dijo el señor Bateman en su informe de 7 de Enero, es un perfecto caballero: merecía toda la confianza suya y la de cualquier hombre honorable que lo hubiera conocido. Era un hombre digno de ser recomendado por su porte y por sus aptitudes; y así es que el señor don Luís Domínguez con fecha 3 de Octubre de 1870 le dirigió esta carta al señor Gorostiaga – “El portador de esta es el señor Revy INGENIERO HIDRÁULICO, que pasa a Buenos Aires para preparar los trabajos del puerto, contratados por mí en nombre del Gobierno Argentino con el señor Bateman.”

"…y dice también – “ En respuesta a la carta de 25 de febrero (que era la primera que recibía el señor Bateman del señor Revy no haciendo más que 7 días que había llegado a Inglaterra) escribí en la misma semana a Mr. Revy, diciéndole: el día 13 de Abril sale Mr. Moore de Liverpool por el Araucania, y como él conoce mis ideas sobre la materia, le suplico que le entregue todos los informes, noticias, estudios, documentos e instrumentos &. Espero que Vd. Traiga consigo todo lo que se refiera al rio y al puerto.” Mr. Bateman retira pues inmediatamente su autorización al señor Revy, y le dice que regrese y que sus estudios de las perforaciones no son esenciales para ninguna de las conclusiones que tiene que deducir: agregando este asombroso aserto:” en el descubrimiento de una capa delgada de PIEDRA en una de las perforaciones, NADA hay que me conduzca a cambiar el sitio de las obras o alterar la estimación o presupuesto del costo”. 

"Francamente hablando, no se comprende cómo es que hasta entonces hubiera podido el señor Revy darle motivo al señor Bateman para tal enojo y para una conducta tan extraña. Durante la epidemia de fiebre amarilla, y bajo la acción de un sol ardiente, este señor había planteado y dirigido sistemáticamente los trabajos que se le habían encomendado, y le había dado cuenta de los primeros resultados obtenidos. Mr. Bateman creyó que esto era ir demasiado lejos en averiguaciones que a él no le convenían: you are going too far, fueron las palabras características de que usó en su carta al contestar al señor Revy; y no conviniéndole un agente de tantos escrúpulos para descubrir errores y retardar el contrato, prefirió retirarlo y retenerlo en Inglaterra. Por eso ahora, en la réplica que me dirige, dice así: - “ Por la narración del doctor Lopez parece que también Mr. Revy informó al Gobierno del descubrimiento de algún material inatacable e intratable. Permítaseme preguntar “ ¿Quién lo metía a él a dar informe alguno absolutamente?"

"Era evidente que en esta situación, y después de haber dado su informe final de 8 de Abril, el descubrimiento de la roca dura en todo el lecho del rio lo ponía al Sr. Bateman  en una alternativa desgraciadísima: o confesaba que había faltado a la lealtad de su encargo, levantando planos y presupuestos falsos, por falta de conocimiento y HALLÁNDOSE NECESARIAMENTE INHABILITADO para juzgar de la materia del terreno como ahora lo confiesa; o se encaprichaba en no descubrir su mal proceder, jurando y perjurando, una veces: que nada podía darse de más favorable que el haber encontrado roca dura en todo el lecho del rio; y otras veces: que no hay un grano de roca de bajo las obras. Mr. Bateman nos asegura las DOS COSAS con una impavidez extraordinaria…/…"

 

En Mayo debía abrirse el Congreso Argentino: de modo, que si Mr. Revy (atención) seguía haciendo perforaciones y estudios preliminares, Mr. Bateman se quedaba privado del contrato definitivo por la ineptidud administrativa de Mr. Revy para interpretar las miras particulares de Mr. Bateman. ¿Quién no tiene pues miras particulares cuando se trata de una entrada anual de 20 mil libras? Sería una injusticia condenar el anhelo y las angustias que comenzó a padecer Mr. Bateman al ver la estupidez con que Mr. Revy había hallado roca dura y se lo había dicho al Gobierno. Ultrapasó sus órdenes…. ¡que lo fusilen! …. Y al doctor Lopez que adivinó todo esto? …. ¡que lo ahorquen! …. No le faltaría al señor Bateman algún graduado en Baratijas que lo haría de mil amores, si pudiese."

Com es pot comprovar pel nivell de la polèmica el tema es va plantejar com una questió d'Estat i finalment - no sabem si a causa de tal polèmica - les obres del port de Buenos Aires no li varen ser adjudicades. L'obre que si va executar Bateman a Buenos Aires -posteriorment a aquest affaire- varen ser les de la canalització i distribució de les aigües corrents a la Ciutat, fet pel qual existeix a Buenos Aires un museu de l'aigua amb una gran part dedicada a la seva obra.

ELS INICIS DE LA MAJORCA LAND COMPANY

Descarga
Estatuts de la Majorca Land Company
ARM, TORRELLA 341.pdf
Documento Adobe Acrobat 47.4 MB

NOTÍCIES RELACIONADES AMB LA NEW MAJORCA LAND CO.


LES COLÒNIES AGRÍCOLES

Els anglesos de la New Majorca Land Company s'acolliren als avantages que els oferia la Llei de 3 de juny de 1868 de colònies agrícoles.

Així en data 17 d'abril de 1876 Henry Waring, en nom de l'empresa sol·licita al Governador l'establiment d'una colònia agrícola a Gatamoix, argumentant que “la insalubridad de la Albufera impide positivamente que los colonos residan en ella, y por lo mismo es que la empresa acaba de comprar ocho hectáreas de terreno en la finca llamada Gatamoix ...para edificar casas para colonos.../... Se propone la Empresa construir viviendas...construcciones que formaran en aquel punto una población o caserio muy pronto, que servirà de habitación sana y conveniente para poder vivir en ellas...”

 A més d’aquest interès pel benestar del seus treballadors hi ha una lògica empresarial i per això reclama poder acollir-se als avantatges que ofereix la llei: que se’ls apliqui un aranzel de només l’1% al carbó mineral d’importació que necessiten per moure les màquines hidràuliques i a l’exempció de contribució per 25 anys, per haver plantat moreres, figueres i altres arbres i 5 anys per les cases construïdes. 


LA COLÒNIA AGRÍCOLA DE GATAMOIX


Casa de la colònia agrícola de Gatamoix o Sant LLuís. Imatge de 2017. Aquesta és la única casa que queda del que fou la petita població de Gatamoix.


Plànol de la finca de s'Albufera, amb el seu agregat Sant Lluís (Gatamoix) situat al requadre superior esquerre. El plànol pertany a l'estudi realitzat per Enric Cremades i Luís Beneyto per a la Societat Industrial Balear el 1901.

El projecte complet és una magnífica descripció amb molt de detall de l'estat de s'Albufera el 1901 i dels projectes que es proposen per a l'explotació agrícola de tota la finca. Només feia 5 anys que Lee La Trobe Bateman l'havia hagut de malvendre per 300.000 pessetes a Joaquim Gual de Torrella.

El projecte complet en format pdf el pots descarregar a la secció Història>Història de les dessecacions d'aquest web.

 


LA COLÒNIA AGRÍCOLA DES FUSTERETS


Descarga
La colònia agrícola de Es Fusterets
Treball de Pere Perelló Payeres presentat a les V Jornades d'Estudis Locals de Sa Pobla.
Pere Perelló m'ha cedit gentilment aquest treball de Es Fusterets en format pdf perquè qui vulgui se'l pugui descarregar, així com els documents que s'acompanyen.
Treballs i estudis molt seriosos que es publiquen en jornades d'estudis locals o altres de tipus més acadèmic romanen normalment bastant oblidades; només aquells estudiosos i interessats en la investigació en tenen coneixement gràcies a la recerca bibliogràfica
ES FUSTERETS.pdf
Documento Adobe Acrobat 137.5 KB

 

En aquest treball Pere Perelló ens descobreix la desapareguda colònia agrícola de Es Fusterets: " -... es creà el 17 de juliol de 1879 a una finca propietat del polític de Ciutat D. Joaquim Fiol que estava situada a la carretera actual que va de  Muro a sa Pobla, Fiol actuava com representant de la companyia dessecadora anglesa. La nova colònia va rebre el nom d’es Fusterets, dins el terme municipal de sa Pobla. La superfície era de 200 hectàrees i els cultius més representatius de la finca eren les figueres, els pollancres i les moreres. Dins aquest paratge es construïren deu cases. Avui dia, aquest topònim ha desaparegut, substituït per sa Vileta ... Al 1881 la població censada era de 28 persones."



 Dibuix de Joaquim Fiol

Descarga
Sol.licitud permís obra reforma i delimitació finca cas fusterets
17-07-1909 es fusterets.pdf
Documento Adobe Acrobat 97.5 KB
Descarga
Sol·licitud permís construcció paret a la finca cas fusteret
05-05-1911 es fusterets.pdf
Documento Adobe Acrobat 103.9 KB

Mapa Josep Mascaró Pasarius