¡pàgina en construcció!


La "New Majorca Land Company"

Fundada a Londres el 1863 per John Frederic Bateman  i William Hope, el 20 de març de 1863, aconsegueix la cessió de l'adjudicació de les obres per a la dessecació de s'Albufera que el 12 de gener de 1863 havia estat atorgada a Joaquin Figueras, Guillermo Partington i Jorge Higgin.

Tenim notícies per la premsa d’aquell temps que les obres començaren el 28 d’abril de 1863 i continuaren fins el novembre de 1870, amb un seguit de pròrrogues i projectes de modificació.

 

Definitivament les obres varen ser certificades per Reial Ordre de 15 de novembre de 1871, per la qual s’atorgaren a l’empresa la propietat dels terrenys dessecats. El cost total de les obres oficialment va ser de 37.000.000 de reals i la superfície dessecada de 2050 ha.

.


J.F. LA TROBE BATEMAN



Nascut a Lower Wyke, prop de Halifax, en el Comtat de Iork, el 30 de maig de 1810, fill de John Bateman i de Maria Agnes La Trobe.

Patriarca de la nissaga i destacat enginyer civil de la seva època.

El 10 de juny de 1889, a l'edat de 79 anys moria a la seva residència de Moor Park, Farnham.

Fundà la New Majorca Land Company amb W.Hope i finalment esdevingué propietari de la totalitat de l'empresa.

W.GREEN


Enginyer en cap del projecte de dessecació. Aquest enginyer civil compaginava la seva tasca professional com a director de les obres, amb la de Pastor protestant. Participà ja en l'inici de les obres el 1863 i fins a 1869. Va viure a una casa a les afores d'Alcúdia.

D.H.WARING


Fou l'enginyer encarregat d'executar les obres de dessecació projectades principalment per Green, i seguiria després com a director de la New Majorca Land Company i com a representant i portaveu.

Fou l'únic que quedà a viure a Mallorca  on morí el 5 d'octubre de 1914. 

LEE LA TROBE BATEMAN



El fill menor dels vuit que va tenir J.F.Bateman, va heretar la finca agrícola de s'Albufera. Casat amb Donya Beatriu dugueren una vida molt activa socialment a Palma, amb domicili al carrer Morey i al Terreno.

Va fundar la colònia agrícola de Gatamoix, en el moment de major esplendor de la finca.

El 1896 va haver de malvendre tota la finca a Joaquim Gual de Torrella.


ELS INICIS DE LA MAJORCA LAND COMPANY

Descarga
Estatuts de la Majorca Land Company
ARM, TORRELLA 341.pdf
Documento Adobe Acrobat 47.4 MB

NOTÍCIES RELACIONADES AMB LA NEW MAJORCA LAND CO.


LES COLÒNIES AGRÍCOLES

Els anglesos de la New Majorca Land Company s'acolliren als avantages que els oferia la Llei de 3 de juny de 1868 de colònies agrícoles.

Així en data 17 d'abril de 1876 Henry Waring, en nom de l'empresa sol·licita al Governador l'establiment d'una colònia agrícola a Gatamoix, argumentant que “la insalubridad de la Albufera impide positivamente que los colonos residan en ella, y por lo mismo es que la empresa acaba de comprar ocho hectáreas de terreno en la finca llamada Gatamoix ...para edificar casas para colonos.../... Se propone la Empresa construir viviendas...construcciones que formaran en aquel punto una población o caserio muy pronto, que servirà de habitación sana y conveniente para poder vivir en ellas...”

 A més d’aquest interès pel benestar del seus treballadors hi ha una lògica empresarial i per això reclama poder acollir-se als avantatges que ofereix la llei: que se’ls apliqui un aranzel de només l’1% al carbó mineral d’importació que necessiten per moure les màquines hidràuliques i a l’exempció de contribució per 25 anys, per haver plantat moreres, figueres i altres arbres i 5 anys per les cases construïdes. 


LA COLÒNIA AGRÍCOLA DE GATAMOIX


Casa de la colònia agrícola de Gatamoix o Sant LLuís. Imatge de 2017. Aquesta és la única casa que queda del que fou la petita població de Gatamoix.


Plànol de la finca de s'Albufera, amb el seu agregat Sant Lluís (Gatamoix) situat al requadre superior esquerre. El plànol pertany a l'estudi realitzat per Enric Cremades i Luís Beneyto per a la Societat Industrial Balear el 1901.

El projecte complet és una magnífica descripció amb molt de detall de l'estat de s'Albufera el 1901 i dels projectes que es proposen per a l'explotació agrícola de tota la finca. Només feia 5 anys que Lee La Trobe Bateman l'havia hagut de malvendre per 300.000 pessetes a Joaquim Gual de Torrella.

El projecte complet en format pdf el pots descarregar a la secció Història>Història de les dessecacions d'aquest web.

 


LA COLÒNIA AGRÍCOLA DES FUSTERETS


Descarga
La colònia agrícola de Es Fusterets
Treball de Pere Perelló Payeres presentat a les V Jornades d'Estudis Locals de Sa Pobla.
Pere Perelló m'ha cedit gentilment aquest treball de Es Fusterets en format pdf perquè qui vulgui se'l pugui descarregar, així com els documents que s'acompanyen.
Treballs i estudis molt seriosos que es publiquen en jornades d'estudis locals o altres de tipus més acadèmic romanen normalment bastant oblidades; només aquells estudiosos i interessats en la investigació en tenen coneixement gràcies a la recerca bibliogràfica
ES FUSTERETS.pdf
Documento Adobe Acrobat 137.5 KB

 

En aquest treball Pere Perelló ens descobreix la desapareguda colònia agrícola de Es Fusterets: " -... es creà el 17 de juliol de 1879 a una finca propietat del polític de Ciutat D. Joaquim Fiol que estava situada a la carretera actual que va de  Muro a sa Pobla, Fiol actuava com representant de la companyia dessecadora anglesa. La nova colònia va rebre el nom d’es Fusterets, dins el terme municipal de sa Pobla. La superfície era de 200 hectàrees i els cultius més representatius de la finca eren les figueres, els pollancres i les moreres. Dins aquest paratge es construïren deu cases. Avui dia, aquest topònim ha desaparegut, substituït per sa Vileta ... Al 1881 la població censada era de 28 persones."



 Dibuix de Joaquim Fiol

Descarga
Sol.licitud permís obra reforma i delimitació finca cas fusterets
17-07-1909 es fusterets.pdf
Documento Adobe Acrobat 97.5 KB
Descarga
Sol·licitud permís cosntrucció paret a la finca cas fusteret
05-05-1911 es fusterets.pdf
Documento Adobe Acrobat 103.9 KB

Mapa Josep Mascaró Pasarius




Ex-libris o segell de Lee La Trobe Bateman