CRÒNIQUES LITERÀRIES

OBRES RELACIONADES AMB S'ALBUFERA


Tot i no comptar amb una extensa biblioteca d'obres dedicades a s'Albufera o ambientades en ella, tenim així mateix algunes joies que volem compartir.

També aquest és un exercici de recerca que esperem doni fruits en forma de narrativa o assaig desconeguts pel qui maneja aquesta plataforma.

Una altra font literària té a veure amb els viatgers del XIX, que passaren per s’Albufera i deixaren en les seves obres les impressions sobre aquell espai en el que no era convenient demorar-s’hi massa.

D'altra banda tenim una bona mostra d’escrits de tota casta recollits en la premsa antiga i molt especialment en diverses revistes, entre d’elles la que més va treballar per difondre notícies i dades de s’Albufera, la revista Sa Marjal de Sa Pobla, de la que aquí intentarem reproduir tots aquells articles que més relació tenen amb s’Albufera.

 

Des d'aquí convidam a qui sàpiga de l'existència de publicacions que d'una o altra manera tinguin relació amb s'Albufera, a compartir la informació a través d’aquesta web.


Descarga
El parto del monte en las cercanías de la Albufera
Biblioteca March. Fundació Bartolomé March
el parto del monte.pdf
Documento Adobe Acrobat 855.7 KB

Volem destacar l'aportació que al debat sobre l'aprofitament dels recursos naturals de s'Albufera, tingué sens dubte aquesta publicació anònima satírica, crítica il·lustrada de les pràctiques feudals presents a s'Albufera fins a la segona meitat del XIX. Càustica ironia pels resultats reals - riduculus mus - de les aspiracions i expectatives creades en torn als decrets de les Corts de Cadis que abolien privilegis exclusius i privatius, de vassallatje i de jurisdicció.

La peça anònima no pot amagar una il·lustrada i brillant ploma molt crítica amb l'statu quo, al menys en aquesta la nostra illa i en un territori on sempre havien dominat i dominarien grans senyors.


Tardanies, Joan Rosselló de Son Fortesa

Joan Rosselló de Son Fortesa (1854-1935), publica un recull de narrativa curta el 1914, amb el nom de Tardanies, dels quals destaca entre tots Lluita de Braus,, una extraordinària narració, o novel·la curta, de no més d'una una trentena i escaig de pàgines. 

Allà en Pere Gamba hi fa de bover i el patró Boga i la seva filla Llissa hi tenen la pesquera. La tragèdia transcorre entre els "estanys...d'aigües immòbils i estantisses" i en un ambient "vessós..d'aire calent i gruixat, amb rastres de baf de cadàver".

La descripció dels paisatges ens demostra que Joan Rosselló de Son Fortesa coneixía bé aquells paratges (no de bades son pare havia tengut llogada s'Albufera) i la seva és una prosa que permet ensumar les olors i sentir aquella tebior del sol de matí.

A Tardanies un altre dels relats curts de l'aplec també s'entreten amb s'Albufera;  es tracta de La Badia Llevantina, on els personatges fan una excursió vorejant estanys i canals i tornam a veure una descripció molt viva de s'Albufera del seu temps, fa més d'un segle.

 

 

El passat 17 de febrer (2018), amb motiu de la celebració del 30 aniversari de la declaració del Parc Natural de s'Albufera es va presentar aquesta petita joia en forma de dos relats curts inclosos en el volum de Tardanies, editat per l'editorial Moll el 1949.

 

El magnífic pròleg de Pere Rosselló Bover ens permet una aproximació tant als personatges i els llocs en els quals es va inspirar Joan Rosselló, al temps que ens situa en el context de l'obra i en l'univers literari de l'escriptor alaroner.

 

La lectura de Lluita de Braus ens ofereix una visió romántica i a l'hora descarnada d'una Albufera salvatge, prèvia a la dessecació; espai immens dominat per les sinuoses síquies i estanys i habitat pels ugrons, els bous maleits i els pescadors de llises i anguiles.

 

Amb la Badia Llevantina farem un passeig molt suggerent per l'Albufera contemporània de l'autor, en la que encara s'identifiquen les grans transformacions fetes quaranta anys enrera pels anglesos de la New Majorca Land Company.

Descarga
L'Albufera de Joan Rosselló de Son Fortesa
Lluita de Braus i La Badia Llevantina són dos relats inclosos dins el recull Tardanies de Joan Rosselló de Son Fortesa
L'Albufera de Joan Rosselló.pdf
Documento Adobe Acrobat 532.1 KB

Presentació del llibre L'Albufera de Joan Rosselló de Son Fortesa

Pere Perelló Payeres. S'Albufera, 17 de gener de 2018.


Pere Perelló Payeres. La presència anglesa a la Gran Albufera del Nord de Mallorca

L'obra de Pere Perelló ha estat per a mi un descobriment molt grat.

La seva tasca de recerca és inmensa i els resultats estan a la vista en aquest llibre encisador.

La narrativa i perspectives que aplica Pere per descobrir-nos els protagonistes del seu llibre i de la història de s'Albufera, combinen el rigor de la recerca amb la tècnica depurada de la seva escriptura. 

El treball d’en Pere hi afegeix al relat històric aquesta suggerent reconstrucció amb grans dosi d’imaginació i bellesa narrativa.

Pere Perelló ens ha oferit un ample ventall de personatges i d'històries que ens donen una projecció exponencial per a la recerca d'informació.

Feia molts anys que no teníem l'ocasió d'assaborir una lectura fresca i suggerent del relat històric de s'Albufera.

  


Revista Sa Marjal, 1909-1928

Amb la reimpressió facsímil de Sa Marjal, l’any 1990, l’Ajuntament de Sa Pobla va recuperar de l’hemeroteca un llegat molt valuós, la revista que recull els esdeveniments quotidians de la vida d’un poble.

 

Posar en mans de la gent una obra tan vasta i que romania només en arxius per a consulta d’investigadors, es una gesta que cal aplaudir i  felicitar.

 

Aquesta edició facsímil de Sa Marjal recull tots els toms i volums de l’any 1909 al 1928, “...crònica, no sempre imparcial, de devuit anys de vida poblera. És arxiu d’articles històrics, uns, quasi exemplars, altres no gaire fiables. I és cabdell de referències costumistes i anecdòtiques, assaigs sobre arqueologia i articles monogràfics i apunts biogràfics. Són pàgines i pàgines redactades en llenguatge planer i sucós, com retalls d’una conversa antiga, engrescadors i amiga”, com diu Alexandre Ballester en el pròleg.

 

Una part d’aquests articles històrics i monogràfics tracten de s’Albufera des de totes les vessants: història, toponímia, etnològica, naturalística i anecdòtica també. D'aquestes pàgines dedicades a s’Albufera, si que podem dir en general que són bastant fiables pel que fa als fets històrics i a les dades geogràfiques, toponímiques i naturalístiques.

 

 

En la subpàgina dedicada a Sa Marjal, trobaràs una reproducció dels articles més rellevants relacionats amb s’Albufera.

Així com poguem, anirem transcrivint cròniques i articles de Sa Marjal, i altres notes d'interès pel que fa a s'Albufera, que en el decurs dels devuit anys en què es mantingué l'edició de Sa Marjal, sortiren publicades a les seves pàgines. Ho trobareu a la subpàgina Revista Sa Marjal. Ho trobareu a la subpàgina següent.


Damià Duran Jaume, Producció i crisi arrossera de sa Pobla i Muro

En aquesta obra Damià Duran Jaume analitza amb detall i profusió d’informació documentada, el que fou un dels cultius més característics de la comarca albuferera, l’arròs.

Primerament fou un experiment empresarial iniciat el 1901 i en aquells moments i fins a 1908 s’Albufera fou explotada “com a latifundi i mitjançant planificació agronòmica”, tal com ho havien encetat 30 anys enrere els anglesos.

Per motius que ben bé s’expliquen en aquest llibre, es va abandonar l’explotació i el cultiu de l’arròs en gran escala el 1908. Es manegen distintes xifres de la superfície explotada, des de les 1042 ha previstes per al cultiu de l’arròs, a les 319 ha que podrien haver estat; i de les 842 persones a sou de l’empresa, a les 260 segons algunes fonts.

En qualsevol cas, aquesta fallida empresarial va ser l’oportunitat per als pagesos de sa Pobla i Muro, que amb l’experiència assolida provaren de fer-ho per compte propi, des de la mínima expressió de minifundisme (les veles), llogant les parcel·les als Torrella o comprant trossos de la perifèria de s’Albufera (a la part alta de la Síquia dels Polls). Des de 1908 a 1946 es calcula que es conraren unes 194 ha cada any. Després va començar la depressió del conreu de l'arròs.

En aquest llibre també aprenem del lèxic albuferer recollit pel seu autor: gavelles, guaixos, baleigs, pallús, manades, rampaina, aixadell, taulell, boquera...i ens podem fer una idea molt precisa de l’estructura i distribució de les veles i taulells, gràcies a la informació gràfica que ho il·lustra.


Josep Obrador Socies. MARGINALIA, Marjals de Huyalfas (Sa Pobla)

 

 A Sa Pobla l'origen, els orígens, sempre són a s’Albufera; i en aquesta obra, tot i no estar-hi dedicada, s’Albufera sempre hi és present de forma omnímode.

El resultat de l'esforç secular de tot un poble per aconseguir arrabassar terrenys als prats inundats fou sa Marjal o marginalia, en llatí vulgar com comenta el P. Obrador.

En aquesta obra trobam molta documentació que directa o indirectament ens dóna informació valuosa sobre aspectes relacionats amb s'Albufera i amb tota la cultura que l'envolta.

També i sobretot trobam molt referències a fets històrics: plets dels jurats de Sa Pobla per mantenir els drets de pasturatge a la zona comunal o patrimoni reial, el superxant, que tantes vegades trobam en documents històrics i que suposava el mode de vida i supervivència de molta de la gent que no disposava de terres pròpies; també coneixem aquí els fets de les germanies succeïdes en els camps de la Marjal.

També hi trobam el Mapa de les Marjals de Bonaventura Serra, del qual en feim una descripció en l'apartat de cartografia històrica, i un recull de fotografies, una de les quals, de J. Mascaró Passarius il·lustra a la perfecció la tan esmentada tasca de segar i transportar bagatge amb els barquets d'Albufera.

 



Descarga
S'Albufera, Memòria i Paisatge. 30 anys del Parc Natural de s'Albufera de Mallorca
Acabat de sortir d'impremta, aquest llibre es presentarà el mes de setembre de 2018 dins els actes de celebració del 30é aniversari.
Perquè a més de l'ecosistema i els seus éssers vius que la fan mereixedora de la seva protecció, s'Albufera també és un món de memòries i paisatges construits pels éssers humans. Aquest llibre vol ser un homenatge als seus protagonistes i un intent de preservar la memòria cartogràfica i fotogràfica de tan singular territori.
s'Albufera_Memòria_i_paisatge_final_abri
Documento Adobe Acrobat 8.4 MB