CRÒNIQUES LITERÀRIES
OBRES RELACIONADES AMB S'ALBUFERA
Tot i no comptar amb una extensa biblioteca d'obres dedicades a s'Albufera o ambientades en ella, tenim així mateix algunes joies que volem compartir.
També aquest és un exercici de recerca que esperem doni fruits en forma de narrativa o assaig desconeguts pel qui maneja aquesta plataforma.
Una altra font literària té a veure amb els viatgers del XIX, que passaren per s’Albufera i deixaren en les seves obres les impressions sobre aquell espai en el que no era convenient demorar-s’hi massa.
D'altra banda tenim una bona mostra d’escrits de tota casta recollits en la premsa antiga i molt especialment en diverses revistes, entre d’elles la que més va treballar per difondre notícies i dades de s’Albufera, la revista Sa Marjal de Sa Pobla, de la que aquí intentarem reproduir tots aquells articles que més relació tenen amb s’Albufera.
Des d'aquí convidam a qui sàpiga de l'existència de publicacions que d'una o altra manera tinguin relació amb s'Albufera, a compartir la informació a través d’aquesta web.
Volem destacar l'aportació que al debat sobre l'aprofitament dels recursos naturals de s'Albufera, tingué sens dubte aquesta publicació anònima satírica, crítica il·lustrada de les pràctiques feudals presents a s'Albufera fins a la segona meitat del XIX. Càustica ironia pels resultats reals - riduculus mus - de les aspiracions i expectatives creades en torn als decrets de les Corts de Cadis que abolien privilegis exclusius i privatius, de vassallatje i de jurisdicció.
La peça anònima no pot amagar una il·lustrada i brillant ploma molt crítica amb l'statu quo, al menys en aquesta la nostra illa i en un territori on sempre havien dominat i dominarien grans senyors.
Tardanies, Joan Rosselló de Son Fortesa
Joan Rosselló de Son Fortesa (1854-1935), publica un recull de narrativa curta el 1914, amb el nom de Tardanies, dels quals destaca entre tots Lluita de Braus,, una extraordinària narració, o novel·la curta, de no més d'una una trentena i escaig de pàgines.
Allà en Pere Gamba hi fa de bover i el patró Boga i la seva filla Llissa hi tenen la pesquera. La tragèdia transcorre entre els "estanys...d'aigües immòbils i estantisses" i en un ambient "vessós..d'aire calent i gruixat, amb rastres de baf de cadàver".
La descripció dels paisatges ens demostra que Joan Rosselló de Son Fortesa coneixía bé aquells paratges (no de bades son pare havia tengut llogada s'Albufera) i la seva és una prosa que permet ensumar les olors i sentir aquella tebior del sol de matí.
A Tardanies un altre dels relats curts de l'aplec també s'entreten amb s'Albufera; es tracta de La Badia Llevantina, on els personatges fan una excursió vorejant estanys i canals i tornam a veure una descripció molt viva de s'Albufera del seu temps, fa més d'un segle.
El passat 17 de febrer (2018), amb motiu de la celebració del 30 aniversari de la declaració del Parc Natural de s'Albufera es va presentar aquesta petita joia en forma de dos relats curts inclosos en el volum de Tardanies, editat per l'editorial Moll el 1949.
El magnífic pròleg de Pere Rosselló Bover ens permet una aproximació tant als personatges i els llocs en els quals es va inspirar Joan Rosselló, al temps que ens situa en el context de l'obra i en l'univers literari de l'escriptor alaroner.
La lectura de Lluita de Braus ens ofereix una visió romántica i a l'hora descarnada d'una Albufera salvatge, prèvia a la dessecació; espai immens dominat per les sinuoses síquies i estanys i habitat pels ugrons, els bous maleits i els pescadors de llises i anguiles.
Amb la Badia Llevantina farem un passeig molt suggerent per l'Albufera contemporània de l'autor, en la que encara s'identifiquen les grans transformacions fetes quaranta anys enrera pels anglesos de la New Majorca Land Company.
Presentació del llibre L'Albufera de Joan Rosselló de Son Fortesa
Pere Perelló Payeres. S'Albufera, 17 de gener de 2018.
30 anys de Parc Natural de s’Albufera:
Lluita de Braus i Badia Llevantina
En primer lloc, vull agrair-vos sincerament l’oportunitat i la confiança de poder dir unes paraules en relació a la iniciativa de publicar aquestes obres de Joan Rosselló de Son Fortesa en motiu dels 30 anys de la creació del Parc Natural de s’Albufera. I encoratjar-vos a no defallir. S’Albufera ens necessita a tots, i tot allò que puguem dir, llegir, escriure o reeditar, sempre serà benvingut però, tanmateix, insuficient.
Pens que als qui sou aquí presents no cal conscienciar-vos de les amenaces i els perills que envolten la nostra estimada Albufera, «al- bujaira». Ja sabeu de la tasca titànica i dels esforços que ens demana cada dia aquesta terra humil i senzilla que plora en silenci la seva desgràcia.
Fa uns dies que sopava amb un amic de joventut i ell ens contava una anècdota succeïda a finals dels anys vuitanta del segle passat. Les anècdotes ens ajuden a saber on són les nostres fites. La família poblera de Can Matxacà conreaven d’antic terres de sa marjal properes a s’Albufera, en Joan és el fill gran. I adesiara acompanyava l’amo en Xisco Company Rotjet, un pagès jubilat, a cercar quatre anguiles de cucada. En Joan també sovintejava el prat amb l’amo Tià Tonet. Per en Joan aquesta activitat era d’allò més normal ja que tota la vida ho havia viscut amb el pare i els veïnats marjalers. Un dia del 1988, mentre provaven sort i art al canal d’es Sol, va comparèixer amb moto un jove de mitja barba i els va donar S’ALTO. Els dos poblers quedaren extremunciats, tot plegat era massa per a un jovecell i un jubilat. Amb mirada retrospectiva i amb sentiment recordam la partida de l’ amo en Rotjet i d’en Tonet, que representaven una gent i una cultura albuferera que va perviure des de la nit del temps generació rere generació, però és que també han descomparegut les anguiles. Avui, les aigües resten mortes, sense saba, veure una fotja és un triomf i trobar la síquia un impossible. Tots ja coneixem la situació, ara ens cal deixar els plors i gemecs, deixar de tenir els braços creuats i anar per feina seriosa, amb doblers i voluntat ferma. Per cert, el jove de mitja barba és aquí a l’acte i afortunadament encara llueix a la cara la il·lusió per la seva estimada albufera. Per poc que coneixeu o estimeu s’Albufera aviat sabreu que estam davant un ésser viu en constant evolució i de mil cares. Escoltar el seu esclat de vida, trepitjar-la i assaborir-la, d’això es tracta.