CRÒNIQUES LITERÀRIES

OBRES RELACIONADES AMB S'ALBUFERA


Tot i no comptar amb una extensa biblioteca d'obres dedicades a s'Albufera o ambientades en ella, tenim així mateix algunes joies que volem compartir.

També aquest és un exercici de recerca que esperem doni fruits en forma de narrativa o assaig desconeguts pel qui maneja aquesta plataforma.

Una altra font literària té a veure amb els viatgers del XIX, que passaren per s’Albufera i deixaren en les seves obres les impressions sobre aquell espai en el que no era convenient demorar-s’hi massa.

D'altra banda tenim una bona mostra d’escrits de tota casta recollits en la premsa antiga i molt especialment en diverses revistes, entre d’elles la que més va treballar per difondre notícies i dades de s’Albufera, la revista Sa Marjal de Sa Pobla, de la que aquí intentarem reproduir tots aquells articles que més relació tenen amb s’Albufera.

 

Des d'aquí convidam a qui sàpiga de l'existència de publicacions que d'una o altra manera tinguin relació amb s'Albufera, a compartir la informació a través d’aquesta web.


Descarga
El parto del monte en las cercanías de la Albufera
Biblioteca March. Fundació Bartolomé March
el parto del monte.pdf
Documento Adobe Acrobat 855.7 KB

Volem destacar l'aportació que al debat sobre l'aprofitament dels recursos naturals de s'Albufera, tingué sens dubte aquesta publicació anònima satírica, crítica il·lustrada de les pràctiques feudals presents a s'Albufera fins a la segona meitat del XIX. Càustica ironia pels resultats reals - riduculus mus - de les aspiracions i expectatives creades en torn als decrets de les Corts de Cadis que abolien privilegis exclusius i privatius, de vassallatje i de jurisdicció.

La peça anònima no pot amagar una il·lustrada i brillant ploma molt crítica amb l'statu quo, al menys en aquesta la nostra illa i en un territori on sempre havien dominat i dominarien grans senyors.


Tardanies, Joan Rosselló de Son Fortesa

Joan Rosselló de Son Fortesa (1854-1935), publica un recull de narrativa curta el 1914, amb el nom de Tardanies, dels quals destaca entre tots Lluita de Braus,, una extraordinària narració, o novel·la curta, de no més d'una una trentena i escaig de pàgines. 

Allà en Pere Gamba hi fa de bover i el patró Boga i la seva filla Llissa hi tenen la pesquera. La tragèdia transcorre entre els "estanys...d'aigües immòbils i estantisses" i en un ambient "vessós..d'aire calent i gruixat, amb rastres de baf de cadàver".

La descripció dels paisatges ens demostra que Joan Rosselló de Son Fortesa coneixía bé aquells paratges (no de bades son pare havia tengut llogada s'Albufera) i la seva és una prosa que permet ensumar les olors i sentir aquella tebior del sol de matí.

A Tardanies un altre dels relats curts de l'aplec també s'entreten amb s'Albufera;  es tracta de La Badia Llevantina, on els personatges fan una excursió vorejant estanys i canals i tornam a veure una descripció molt viva de s'Albufera del seu temps, fa més d'un segle.

 

 

El passat 17 de febrer (2018), amb motiu de la celebració del 30 aniversari de la declaració del Parc Natural de s'Albufera es va presentar aquesta petita joia en forma de dos relats curts inclosos en el volum de Tardanies, editat per l'editorial Moll el 1949.

 

El magnífic pròleg de Pere Rosselló Bover ens permet una aproximació tant als personatges i els llocs en els quals es va inspirar Joan Rosselló, al temps que ens situa en el context de l'obra i en l'univers literari de l'escriptor alaroner.

 

La lectura de Lluita de Braus ens ofereix una visió romántica i a l'hora descarnada d'una Albufera salvatge, prèvia a la dessecació; espai immens dominat per les sinuoses síquies i estanys i habitat pels ugrons, els bous maleits i els pescadors de llises i anguiles.

 

Amb la Badia Llevantina farem un passeig molt suggerent per l'Albufera contemporània de l'autor, en la que encara s'identifiquen les grans transformacions fetes quaranta anys enrera pels anglesos de la New Majorca Land Company.

Descarga
L'Albufera de Joan Rosselló de Son Fortesa
Lluita de Braus i La Badia Llevantina són dos relats inclosos dins el recull Tardanies de Joan Rosselló de Son Fortesa
L'Albufera de Joan Rosselló.pdf
Documento Adobe Acrobat 532.1 KB

Presentació del llibre L'Albufera de Joan Rosselló de Son Fortesa

Pere Perelló Payeres. S'Albufera, 17 de gener de 2018.

30 anys de Parc Natural de s’Albufera:

 

Lluita de Braus i Badia Llevantina

En primer lloc, vull agrair-vos sincerament l’oportunitat i la confiança de poder dir unes paraules en relació a la iniciativa de publicar aquestes obres de Joan Rosselló de Son Fortesa en motiu dels 30 anys de la creació del Parc Natural de s’Albufera. I encoratjar-vos a no defallir. S’Albufera ens necessita a tots, i tot allò que puguem dir, llegir, escriure o reeditar, sempre serà benvingut però, tanmateix, insuficient.

 Pens que als qui sou aquí presents no cal conscienciar-vos de les amenaces i els perills que envolten la nostra estimada Albufera, «al- bujaira». Ja sabeu de la tasca titànica i dels esforços que ens demana cada dia aquesta terra humil i senzilla que plora en silenci la seva desgràcia.

 Fa uns dies que sopava amb un amic de joventut i ell ens contava una anècdota succeïda a finals dels anys vuitanta del segle passat. Les anècdotes ens ajuden a saber on són les nostres fites. La família poblera de Can Matxacà conreaven d’antic terres de sa marjal properes a s’Albufera, en Joan és el fill gran. I adesiara acompanyava l’amo en Xisco Company Rotjet, un pagès jubilat, a cercar quatre anguiles de cucada. En Joan també sovintejava el prat amb l’amo Tià Tonet. Per en Joan aquesta activitat era d’allò més normal ja que tota la vida ho havia viscut amb el pare i els veïnats marjalers. Un dia del 1988, mentre provaven sort i art al canal d’es Sol, va comparèixer amb moto un jove de mitja barba i els va donar S’ALTO. Els dos poblers quedaren extremunciats, tot plegat era massa per a un jovecell i un jubilat. Amb mirada retrospectiva i amb sentiment recordam la partida de l’ amo en Rotjet i d’en Tonet, que representaven una gent i una cultura albuferera que va perviure des de la nit del temps generació rere generació, però és que també han descomparegut les anguiles. Avui, les aigües resten mortes, sense saba, veure una fotja és un triomf i trobar la síquia un impossible. Tots ja coneixem la situació, ara ens cal deixar els plors i gemecs, deixar de tenir els braços creuats i anar per feina seriosa, amb doblers i voluntat ferma. Per cert, el jove de mitja barba és aquí a l’acte i afortunadament encara llueix a la cara la il·lusió per la seva estimada albufera. Per poc que coneixeu o estimeu s’Albufera aviat sabreu que estam davant un ésser viu en constant evolució i de mil cares. Escoltar el seu esclat de vida, trepitjar-la i assaborir-la, d’això es tracta.

La primera cosa que vaig pensar després d’haver llegit les dues narracions breus de Joan Rosselló i Crespí, més conegut com Joan Rosselló de Son Forteza, va esser que ell amb molta probabilitat no havia trepitjat en tota la seva vida el prat de s’Albufera, ni cap aiguamoll. I que sí, molt probablement, havia estiuejat al Mal Pas o a qualque indret de la badia pollencina o de l’ alcudienca, millor dit: de les badies llevantines.

 

D’entrada vos he de confessar que no havia llegit cap text de Joan de Passatemps, tan sols sabia de la seva existència i poca cosa més. De la gent de la seva època havia espipellat algunes lectures de Costa i Llobera, Galmés, l’Arxiduc i mossèn Antoni M. Alcover. Tan sols havia treballat a fons i per devoció albuferera la tasca del nostre benvolgut vicari Parera, que ens va llegar el tresor de la revista Sa Marjal, publicada entre 1909 i 1928.

 

Calia anar, doncs, per feina i emproar un text que ens pogués ajudar a entendre i situar aquella obra de Joan Rosselló. Ben aviat vaig començar a col·locar peces al seu lloc i donar forma al trencaclosques i a trobar respostes a les preguntes inicials.

Així vaig saber de la seva amistat amb la família Agüera d’Alcúdia, atès que les dues famílies estiuejaven o havien coincidit al Mal Pas els dies càlids de l’estiu. A mitjans del segle XIX els Agüera havien construït la casa coneguda avui en dia com es Clot, fora de murades  i propera a l'església de sant Jaume. Aquest casal va esser, entre els anys 1864 a 1869 el domicili de la família Green, el primer pastor evangèlic de Mallorca i enginyer de la New Mallorca Land Companyde

J. F. Bateman & Hope. Els Agüera també eren, o havien estat, els propietaris de Can Bauma, Can Vauma o Can Balma. De fet i segons va estudiar l’investigador Tomàs Vivot, les dues cases encara avui en dia presenten característiques arquitectòniques semblants o comunes, com és ara les finestres o les balustrades. No es descabellat pensar que un mateix arquitecte les va construir gairebé a la mateixa època. Com a curiositat volia dir que remenant papers he pogut llegir que aquest paratge proper a cova o en forma de balma, també va esser conegut temps enrere com Son Moscarolas.

Per cert, al text de Joan Rosselló em va sorprendre trobar-hi el mot salobrar, emprat de manera recurrent per l’autor, quan es referia als paratges on pasturaven els braus o hi corria en Gamba. Es poc habitual, diria que fins i tot sorprenent, però la grandesa de la literatura és precisament això: construir o inventar realitats paral·leles, és a dir, fer possible el plaer de somiar.

Amb aquest teixit de relacions personals i d’espais del nord de Mallorca no ens sorprendrà que en Gamba i na Llisa i el casalot rogent tenguin com a escenari o referent les terres de Can Bauma, les terres dels senyors amics de l’autor.

 

 

 

 

Lluita de braus i Badia Llevantina, veuran la llum amb una escriptura sense secrets i al ben mig del Modernisme. Rosselló engendrarà un ruralisme mallorquí que seguirà les passes de la novel·la ruralista catalana -ben representada per Solitud de Víctor Català-, i guardarà fidelment les dificultats narratives per construir diàlegs, característiques que avui dia situen gran part de la seva obra literària fora de temps. Els estudiosos coincideixen a salvar les dues histories que ens ocupen, per la seva qualitat.

 

Dues persones lletraferides de prestigi, Pere Rosselló Bover i Damià Ferrà-Ponç han escrit i estudiat en profunditat l’obra i la vida de Joan Rosselló. I el professor Pere Rosselló ha escrit un magnífic pròleg per a la present edició. Per tant nosaltres avui intentarem conrear altres sementers. Únicament en referencia a aquest punt deixeu-me compartir dues curiositats. La primera de com veia la seva pròpia obra Rosselló, i què va dir el seu company d’estudis a l’Institut  Balear de Palma, Miquel Costa i Llobera.

 

Joan Rosselló, sincer amb ell mateix va escriure «La meva producció no té res d’urbana, son quadrets pintats en el camp. Interiors de velles masies, còvols de muntanya, visions de la serra, festes de poble i escenes de pagesia amb aroma de sementer i garriga». Costa i Llobera, referint-se a Lluita de braus va dir «El passatge hi està ben entonat de color, fora de qualque detall, com els punts negres de les gavines i el remar de la barca-pastera. Justament, les gavines són sempre blanquinoses (....) Ja és coneixedor que no t’has embarcat en pastera, com he fet jo de vegades pel Rech  i  el  Prat  de l’Albufereta, a on se barqueja lo mateix que a l’Albufera major. La figura de Na Llisa resulta prou gentil. La d’En Gamba no està mal traçada. Llàstima, emperò que tota l’acció se fundi en l’instint carnal d’aqueix brau semihumà. Tot el quadret m’acusa la suggestió de l’autora d’Ombrívoles i deSolitud».

 

 

Mentre Joan Rosselló de Son Forteza escrivia i publicava al setmanari Sóller les obres que ens han reunit avui aquí, entre els anys 1912 i 1914, el tren arribava a aquella ciutat mallorquina, el Titànic s’enfonsava, Albània s’independitzava, naixia Aurora Picornell, mossèn Antoni Maria Alcover es passejava per Londres, Bèlgica i Berlín, i els frares terciaris franciscans anaven a fer oració i recuperaven el monestir de Cura. A Mallorca semblava que res es bellugava, però com a l’ahir i l’avui, res era el que semblava i tot bullia. L’esclat de la gran guerra estúpida del 1914 ja guaitava i vessava.

 

Quan Joan Rosselló escriu de s’Albufera s’anglès ja havia partit. El fill jove de Bateman no va saber mantenir ni augmentar els beneficis i les terres heretades, la paràbola bíblica va caure com una espasa sobre ell i la seva nissaga. Ho va perdre tot, i el 1896 va partir de la terra promesa, de la nova Mallorca, per no tornar-hi mai més. El 1901 la màgia de na Beatriu, la seva esposa, s'esvaïa amb fulls de plecs de divorci, i el mateix any que Joan Rosselló omplia planes dels records d’estiu a redós de la seva possessió de Son Fortesa, Lee La Trobe Bateman publicava un llibre de jardineria a l’altra banda de l’oceà Atlàntic, concretament a la Florida americana. Un jardí regat amb llàgrimes de dolor. Lee va poder descansar dins l’eternitat el 1937, a la ciutat de Londres. El mateix any que les cunetes dels camins de Mallorca s’omplien de cossos joves sense vida, amb l’única condemna de somiar un món millor.

 

Joan Rosselló coneix s'Albufera dels Gual de Torrella. El temps en que les maquines de vapor de la casa blanca ja no treuen aigua cap a la mar, els valencians acaben de fracassar amb l’empresa de sembrar arròs, el canal de rec ja no du aigua dolça de la font de Son Sant Joan, comença la decadència del somni anglès. Els d’aquí no havien entès res i aquella albufera de bíblies vellutades s’esmicolava lentament. Menys de vint anys havien bastat. El cànem i el bri donaven pas a mongetes i patates. Els poblers furgaven les entranyes de la terra cercant-hi la fruita prohibida. Dels anglesos ja no se’n parlava, ni tan sols el vicari Parera, ni l’amo en Pere Serra Corró. Varen haver de passar molts d’anys per poder ho fer, per poder-ne parlar. L’ únic que quedava dels heretges que s’havien atrevit a aturar la pluja i feien tirar farina sobre la terra de la ignorància, era la seva esquadra naval, ancorada a la badia llevantina. Venia cada vegada que calia, sempre en trànsit des de l’Índia i feien estada quan els mancaven dies per complir la quarantena, no fos cosa que omplissin de malalties vingudes de colònies la valuosa metròpoli. Les xemeneies de sa Roca havien estat substituïdes per les de l’esquadra de l’imperi Britànic. La nostra estimada albufera, que avui ens ha reunit aquí, va ser massa gran pels lords anglesos, va veure la decadència dels Gual de Torrella i dels Villalonga. I ara és testimoni de la decadència d’un sistema econòmic golafre que es basa en la depredació del territori per obtenir un diner fàcil i insolidari. I aquest sistema l’ha ferida de mort, contaminant les seves aigües i reduint els seus espais. Llàgrimes de sal entre el canyet, entre les plomes de les fotges, en el record esmunyedís de les anguiles que ja no hi són, en els canals envaïts de brossa.

L’Albufera ha vist dins les seves entranyes crims sense resoldre, llegendes de fills que mataven sa mare per beure la dolçor d’amors prohibits, contraban de calces de dona i penicil·lina, camps d’aviació i de treballs forçats per als republicans vençuts, ha vist passejar reis i comtes, ens ha donat caça i verdesca. Ha vist la paraula de déu al camí de ses Puntes i, sobretot ens ha donat la vida. La preuada vida de l’ullal.

 El sol balla pels estanys. L’Albufera és una fornal encesa tota plena de brillantors de flames. És la posta de sol. Els bous s’ensumen i se mufen bramulant rabiosos de calor asfixiant. No es veu en tot el prat altre persona més que el bover sorrut, dret entre els bous a la terra que el va veure nàixer. En Gamba.

 

Moltes gràcies

 

 

Pere Perelló


Pere Perelló Payeres. La presència anglesa a la Gran Albufera del Nord de Mallorca

L'obra de Pere Perelló ha estat per a mi un descobriment molt grat.

La seva tasca de recerca és inmensa i els resultats estan a la vista en aquest llibre encisador.

Pere ens ofereix una narració que traspassa la tasca de l'historiador i ens acosta amb les seves paraules al batec de la vida que transcorre en els carrers, a la plaça , a la sala de sa Cortera o al cementeri de Son Tut, mentre els anglesos van canviant el destí dels habitants d'aquesta comarca.

La narrativa i perspectives que aplica Pere per descobrir-nos els protagonistes del seu llibre i de la història de s'Albufera, combinen el rigor de la recerca amb la tècnica depurada de la seva escriptura. 

El treball d’en Pere hi afegeix al relat històric aquesta suggerent reconstrucció amb grans dosi d’imaginació i bellesa narrativa.

En aquesta obra Pere Perelló ens ha oferit un ample ventall de personatges cabdals en la història de s'Albufera, que plantegen una projecció exponencial per a la recerca d'informació.

Feia molts anys que no teníem l'ocasió d'assaborir una lectura fresca i suggerent del relat històric de s'Albufera.

 

  


Revista Sa Marjal, 1909-1928

Amb la reimpressió facsímil de Sa Marjal, l’any 1990, l’Ajuntament de Sa Pobla va recuperar de l’hemeroteca un llegat molt valuós, la revista que recull els esdeveniments quotidians de la vida d’un poble.

 

Posar en mans de la gent una obra tan vasta i que romania només en arxius per a consulta d’investigadors, es una gesta que cal aplaudir i  felicitar.

 

Aquesta edició facsímil de Sa Marjal recull tots els toms i volums de l’any 1909 al 1928, “...crònica, no sempre imparcial, de devuit anys de vida poblera. És arxiu d’articles històrics, uns, quasi exemplars, altres no gaire fiables. I és cabdell de referències costumistes i anecdòtiques, assaigs sobre arqueologia i articles monogràfics i apunts biogràfics. Són pàgines i pàgines redactades en llenguatge planer i sucós, com retalls d’una conversa antiga, engrescadors i amiga”, com diu Alexandre Ballester en el pròleg.

 

Una part d’aquests articles històrics i monogràfics tracten de s’Albufera des de totes les vessants: història, toponímia, etnològica, naturalística i anecdòtica també. D'aquestes pàgines dedicades a s’Albufera, si que podem dir en general que són bastant fiables pel que fa als fets històrics i a les dades geogràfiques, toponímiques i naturalístiques.

 

 

En la subpàgina dedicada a Sa Marjal, trobaràs una reproducció dels articles més rellevants relacionats amb s’Albufera.

Així com poguem, anirem transcrivint cròniques i articles de Sa Marjal, i altres notes d'interès pel que fa a s'Albufera, que en el decurs dels devuit anys en què es mantingué l'edició de Sa Marjal, sortiren publicades a les seves pàgines. Ho trobareu a la subpàgina Revista Sa Marjal. Ho trobareu a la subpàgina següent.


Damià Duran Jaume, Producció i crisi arrossera de sa Pobla i Muro

En aquesta obra Damià Duran Jaume analitza amb detall i profusió d’informació documentada, el que fou un dels cultius més característics de la comarca albuferera, l’arròs.

Primerament fou un experiment empresarial iniciat el 1901 i en aquells moments i fins a 1908 s’Albufera fou explotada “com a latifundi i mitjançant planificació agronòmica”, tal com ho havien encetat 30 anys enrere els anglesos.

Per motius que ben bé s’expliquen en aquest llibre, es va abandonar l’explotació i el cultiu de l’arròs en gran escala el 1908. Es manegen distintes xifres de la superfície explotada, des de les 1042 ha previstes per al cultiu de l’arròs, a les 319 ha que podrien haver estat; i de les 842 persones a sou de l’empresa, a les 260 segons algunes fonts.

En qualsevol cas, aquesta fallida empresarial va ser l’oportunitat per als pagesos de sa Pobla i Muro, que amb l’experiència assolida provaren de fer-ho per compte propi, des de la mínima expressió de minifundisme (les veles), llogant les parcel·les als Torrella o comprant trossos de la perifèria de s’Albufera (a la part alta de la Síquia dels Polls). Des de 1908 a 1946 es calcula que es conraren unes 194 ha cada any. Després va començar la depressió del conreu de l'arròs.

En aquest llibre també aprenem del lèxic albuferer recollit pel seu autor: gavelles, guaixos, baleigs, pallús, manades, rampaina, aixadell, taulell, boquera...i ens podem fer una idea molt precisa de l’estructura i distribució de les veles i taulells, gràcies a la informació gràfica que ho il·lustra.


Josep Obrador Socies. MARGINALIA, Marjals de Huyalfas (Sa Pobla)

 

 A Sa Pobla l'origen, els orígens, sempre són a s’Albufera; i en aquesta obra, tot i no estar-hi dedicada, s’Albufera sempre hi és present de forma omnímode.

El resultat de l'esforç secular de tot un poble per aconseguir arrabassar terrenys als prats inundats fou sa Marjal o marginalia, en llatí vulgar com comenta el P. Obrador.

En aquesta obra trobam molta documentació que directa o indirectament ens dóna informació valuosa sobre aspectes relacionats amb s'Albufera i amb tota la cultura que l'envolta.

També i sobretot trobam molt referències a fets històrics: plets dels jurats de Sa Pobla per mantenir els drets de pasturatge a la zona comunal o patrimoni reial, el superxant, que tantes vegades trobam en documents històrics i que suposava el mode de vida i supervivència de molta de la gent que no disposava de terres pròpies; també coneixem aquí els fets de les germanies succeïdes en els camps de la Marjal.

També hi trobam el Mapa de les Marjals de Bonaventura Serra, del qual en feim una descripció en l'apartat de cartografia històrica, i un recull de fotografies, una de les quals, de J. Mascaró Passarius il·lustra a la perfecció la tan esmentada tasca de segar i transportar bagatge amb els barquets d'Albufera.

 


Aquesta obra, publicada ja fa uns anys (Sa Pobla, novembre 2003) és una fita d'obligada referència pel que fa a la vessant pedagògica lligada a la comarca. Sembla emmarcada en la geografia regional d'un temps, ja que abasta tots els àmbits i temàtiques possibles, per al coneixement del medi físic i humà de la comarca en la qual habiten els alumnes als que va dirigida l'obra.

Per a mi ha estat des de fa anys una obra de consulta, tant pel que fa a aspectes de s'Albufera -a la qual hi dediquen els seus autors un extens capítol - com de la història i la geografia física i humana de Sa Pobla.

En aquesta obra coral trobam gran quantitat de recursos, documentació, cartografia, fotografia, cites, etc. que són de gran ajuda també per a la gent que cerca i recerca com és el meu cas, qüestions lligades a la història de s'Albufera.

Els seus autors - Martí Canyelles, Margalida Pujals, Sara Ripoll i Alexandre Seguí - posaren a l'abast dels i les alumnes de Sa Pobla una fabulosa eina pedagògica, un compendi d'història, geografia, tradició i cultura del seu poble, per la qual es pogueren considerar privilegiats.

No sé si existeix, però seria desitjable una reedició amb dades actualitzades d'aquesta meravellosa obra.




Descarga
S'Albufera, Memòria i Paisatge. 30 anys del Parc Natural de s'Albufera de Mallorca
Acabat de sortir d'impremta, aquest llibre es presentarà el mes de setembre de 2018 dins els actes de celebració del 30é aniversari.
Perquè a més de l'ecosistema i els seus éssers vius que la fan mereixedora de la seva protecció, s'Albufera també és un món de memòries i paisatges construits pels éssers humans. Aquest llibre vol ser un homenatge als seus protagonistes i un intent de preservar la memòria cartogràfica i fotogràfica de tan singular territori.
s'Albufera_Memòria_i_paisatge_final_abri
Documento Adobe Acrobat 8.4 MB







Ex-libris o segell de Lee La Trobe Bateman