Revista Sa Marjal


La revista Sa Marjal (Sa Pobla 1909-1928) va ser pionera en la premsa forana de Mallorca. Dirigida amb ma de ferro pel Vicari Parera (Mossen Joan Parera Sansó, 1865-1928), Sa Marjal era "portaveu de l'integrisme" (ultracatòlic), ancorat en el segle XIX, en paraules d'Alexandre Ballester.

És de destacar que aquesta revista estava redactada totalment en català; un català molt planer i que comença a caminar pel que fa a la norma, però que té molt mèrit pel seu temps. i que, tot i tenir els seus detractors -i amb molta raó-, la llegia o l’escoltava d’altres, molta gent de Sa Pobla, 

Si bé en general, les proclames, oracions i panegírics als sants i a l'esglèsia omplen el seu contingut, en les seves pàgines també hi trobam autèntiques joies, que tenen, al menys per a mi, un gran valor documental. Es tracta de petites relacions de dades de s'Albufera, anomenades Datos de s'Albufera, que són inventaris de ponts, canals, síquies, sifons, carreres, etc. , amb els seus noms i a vegades amb les seves mesures de longitud o superfície. D'altres vegades són articles més extensos i documentats sobre els animals de prat, la història de la dessecació, la lloança a Bateman i molta informació relativa a la transformació duita a terme pels anglesos.

 

Els Datos de s'Albufera venen signats amb el nom de Pera Antoni Serra, Corró, l'home que va ser el "majordom" i home de confiança de Bateman a Mallorca. Sembla ser que podria ser el mateix vicari Parera, baix aquest pseudònim, l'autor d'aquestes cròniques de s'Albufera.

 

 

Altres articles, més extensos i que encapçalaven l'edició, venen signats amb el pseudònim de Un Manacorí, en aquest cas menys dubtós quan a l'autoria. També trobam notícies o articles signats per altres persones i petites notícies i anècdotes succeïdes a s'Albufera.


SA MARJAL, ANY II; NÚM.22, pp.145-147.

Sa Pobla 1.er d’octubre de 1910.

 

S’ALBUFERA

                                   Lema: Lele Latrobe Bateman

I

DATOS HISTORICS

            Fa molt de temps, tal vegada dos mil anys, encara que creim que no’n fa tants, que s’Albufera, antigament anomenada mar petita, se tenia am la mar gran, qu’entrava tant y tant dins la terra qu’es ben segur que s’aigo arribava ben aprop d’aquí hont está sa nostra Vila, com ben clarament heu demostra s’aspecte geologic dels terrés de ses nostras marjals formats pels rics sediments o molsas que robaren a n’es pla y a sa muntanya els grans torrents de Muro y de Sant Miquel.

            Sa tradició y documents que se conservan encare parlan des Camp de s’arena qu’está ran de Crestaig, fins ahont segurment arribava altre temps sa bahía d’Alcudia, pero am ses grans plenas y grossa cantidad de terras o molsas qu’els citats torrents arrastraven, formaren una parabanda de terra y arena entre la mar i s’Albufera.

            Aquesta grandiosa planura formada per una partida d’estanys molt grans ahont no s’hi poría anar en no ser per medi de llanxes o pasteres, era formada per les ayguas caudaloses dels dos torrents que son dels mes grossos de Mallorca: el de Sant Miquel y el de Muro. El primer du ses aygos de la serra de Gayeta, de les muntanyes de Biniatró, de Miner, del Puig Tomich, y en gran part de la serralada de les muntanyes de Lluc, fins més enllà del Salt de la Bella Dona o el Grau. El segon replega ses ayguas de s’inmensa esplanada de Sancelles, Llorito, Costig y Son Bordils passant pel pont més gros y hermós de Mallorca, qu’es el de Muro, que té set bocas colossals.

            La famosa mar petita o s’Albufera tenía tanta importancia y era tan apreciada en temps de la Reconquista, per los anys de 1233, que se repartí en cuartes parts y sisaves parts entre el Rey en Jaume el Conquistador y els Barons o cavallers qui l’acompanyaren.

            A ultims del sigle XIV, devers l’any 1384, aquesta gran llacuna enriquí l’improvisada fortuna del famós notari Antoni Castell, jurad menestral encare que come notari pertenesqués a-n el bras mercader, comissionat constant en la cort y homo tan llest y tan viu que passava la mida y que per tant am les seues astucies se fé senyor de s’Albufera.

             II

                PASTURATJES Y ANGUILAS

            Dos mil vuicentes vuitanta dues corterades t’ecstensió tenía l’antiga Albufera totes tapades d’aygo y llot, y per les riberes de ses llacunes allá hont hey havía pocfons s’hi feya en gran abudancia jonqueres, bova, canyét, sesqueres, herbes salades y bagatge. Aquesta vegetació eczuberant y frondosa pels sediments abundants dels citats torrents y pels abonos organics de ses anguiles y animals de prat que quant mancaven s’es aygos se moríen y se podríen, en s’estiu principalment produíen uns pasturatjes riquissims. Antes d’axugar o dissecar la petita mar era comuna dets alcudiencs, dels mureros y dels poblers y per axó la generació que mos precedí tenía en gran abundancia animals de ventre que pasturaven a dins s’Albufera.

            No será fora de lloc advertir aquí que si be oficialment aquesta se diu Albufera d’Alcudia, té més motiu de dirsé de Sapobla; perque adamés de tenirhi a dins ella a centernars de corterades de comuna, els poblers foren els qui tengueren més part en la dissecació trabayant a dins s’aigo, els majorals qui se son cuidats d’aquesta gran possessió sempre han estat poblers, ses Oficines s’han tengudes sempre a Sapobla, y els buferers pescadors, cassadors y conradors sempre han estats y son poblers.

            Adamés de ses pastures també hey havía unes pesqueres y unes caceres abundantíssimes, y sería una cosa molt curiosa, que si Deu mos dona salud y bon humor farém, el contar les cassades y pescades que s’hi feyen altre temps. Axó no vol dir qu’encarae are no hey haje molta de cassa y anguiles bordes y corregudes y mitjanes y pollegrals que tot l’any se conserven a dins els classics vivers. Els buferés matexos qu’han tengut s’arrendament molts d’anys, mos han assegurat que de sa pesca n’han fet y en fan encarare 4000 pessetes o sian 800 duros, y de sa cassa 1000 pessetes o sian 200 duros de renda cad’any. En colque nit borrascosa en que haje bufat fort sa tramuntana, els pescadors y buferés han sabut agafar amb una sola pescada més de 400 arroves d’anguilas. ¡Y cuidado! Que segons un bufaré mos va assegurà per cosa certa, “una sola pollagral a dins una palangana blanca, basta per treure un fill de ses quintes.”


Revista Sa Marjal. Any II; Núm. 23

Sa Pobla, 1er de novembre de 1910.

 

S’ALBUFERA

III

ANIMALS DE PRAT

            Encare que sía fer un poc de returada no volem passar envant sense donar antes un poquet de gust a n’els cassadors o a n’els curiosos naturalistes posant aquí, entre paréntesis , una llista de tots els animals de prat qu’hem pogut averiguá se fan per s’Albufera. Valat aquí:

            Augró, que té el coll ben llarc y el bec també y ses cames fora mida. N’hi ha de blaus i de rossos.

            Sa Por de sa Bufera o queca, que té els peus curts, es negrenca, de forma cónica y a pesar de no ser gayre grossa els seus bramuls se senten d’unes tres hores enfora.

            Esparver, qu’es negre, d’ales grossas; arpes come trinxets y es ferós y carnicer.

            Parda, que té el bec amplét, dentedét y pitera blanca.

            Fotja, negrenca, nas blanc y peus come brodats.

            Juya, que té un pupudét y a devora sa cova es de varios colors.

            Capblau, de plomes reúlles devora sa cova y el cap ben blau.

            Ciulador Estelat, cap color xocolate y pel d’endiana.

            Cegay, petitet, cames llargues y ben com una guya cossera.

            Sótlera, com un’ especie de guatlereta.

            Ciulador (femella, que no té estel), pel favat y pitera blanca.

            Cel·la (mascle), ales verdes, blanques y negres y pel d’endiana.

            Cel·la (famella), ales de quatre colors (com es mascle) y plomatge favat fosc.

            Gavinó, casi blanc, cap d’ales negre y bec y cames vermeyencas.

            Rossa (famella des cap blau), ales de varios colors y pel favat gros.

            De tots aquests animals de prat en don la cuantrasenya perque los he vits y sé un muséu ahont n’hi ha un ecsemplar de cada un; però ademés els cassadors hey han agafat els siguents:

            Cegayets negres, Pecassins o segais rossos, Segayets blancs que son d’els més petits de tots, Galls favers que tenen com una fava demunt es bec, Orval am tres plomes damunt es cap, Espluga-bous qu’es semblant al anterior, Garsa, Gallina d’aygo (grossa), Gallina de ropit, Cisne qu’es molt blanc, Flamenc blau (1), Flamenc vermey, Arnero de color vert y vermey molt hermós, Gavines o ploradores, Saig-missó, Corpmarí, Rossa de cap vermey, qu’es sa famella d’un Capvermey, Cués, Moretons, Barbarescas, Áligas o águilas, Grisas, Ocas seuvatjes y de Casa, Ánneras, Grullas, Sil·lots, Sebatlí de prat, Corpatassa, Cigüenyas, Ánneras pexeteras, Cegays de Mosson Guillém Vitraquells, Cadeféts o Virots y altres.

IV

PLENA D’EN JELAT

            Avui ja no s’hi fan tots ets animals qu’acabám d’anomenar sino que ja n’han desaparegut alguns desde que dissecaren s’Albufera. Altre temps hey estaven més segurs a dins els grans estanys y més encare quant venian ses grans plenes qu’eran molt frecuents, ja perque plovía més que no are, ja perque com no desembocave a la mar pel Gran Canal s’aygo a les hores quedava embassada formant una vertadera Mar petita. No mos entretendrém are en contar ses curioses y fins y tot trájicas plenas dels torrents de Sant Miquel y de Muro suposat qu’axó es assunto d’un altre tema; unicament dirém que entre totes sa més famosa es sa Plena d’en Jelat.

            Era el die de Sant Andreu, die 30 de novembre de 1852, y plogué en tanta abundancia y vengueren tan grossos els dos torrents que desembocavan a s’Albufera, que tot heu convertiren amb una mar gran, fins en el punt que sa plena dexá herba aferrada a un poll a s’altura de més de 30 pams. Y alguns asseguren que amb una llenxeta, amb rems y crosses, partiren de ses cases de Sa Bufera y no s’aturaren fins a n’es Molí d’en Verdera, qu’avuy está a dins la Vila.

            Un tal Bertomeu Company (a) Jelat, juntament amb en Pera Garrút, cosí seu, qu’a les hores eran bergantells d’uns desset anys, vejent que sa plena ja los arribava y creguentse perduts de tot, abandonaren ses set egos que manaven que s’anegaren totes menos una y tengueren sort de poré pujá a dalt una garbera de bagatje; pero tant furiosa venía s’aygo que alsá en pés tota sa garbera sencera qu’estava molt prensada y nadava com una nau. Deu sap ahont haguera arribada a pará si no s’hagués embarassada y detenguda amb una canal de s’hort d’ets Anogués.

Y en Jeladet desgraciat qui se trobava a dalt aquella garbera perillosa amb sygo per davall y per demunt. ¡Ay Bon Jesús! y com tendría el seu coret, y qu’en faría de contes, quant veya aquella gran mar que l’enrevoltava, amb sa corrent furiosa que duya y aygua a portadoras que queya. ¡Quin esglay s’en degué dur el pobre si va veure quan la gran torrentada va trencà sa gran parabanda d’arena, mates y pins que formava s’arenal den Noceras que separava s’Albufera de la mar y fa ver una bretxa d’uns vint pams de fondo amb l’amplari corresponent! Pero gracies a n’aquesta trencada s’aygo desembocant a la mar comensá amaynar am caudalosa y ràpida corrent, y conten ets homos veys per cosa certa qu’es roig arribà fins a Ciutadella.

            Y el famós Jelat que ja feya tot un dia y una nit qu’estava dalt sa garbera providencial am aygo per totes parts y sense poré menjar ni una bossinada ni beurer cap confortant. Peró s’encomená a Deu y a sa Mare la Verge María, y descap de ses trenta sis hores d’agonía, encara que ja estava desmayat, y no tenía halé per menjar ni per fumar, enrevenat de fret y en ses barres estretas, a poc a poc y a forsa de forsas y am banys d’aygo calenta y bon brou de gallina el retornaren y después visqué molts d’anys.

 

V

ETS INGLESOS

            Aquesta plena famosa y moltes d’altres, que causaven gravísssims danys a ses Marjals pobleras, y també, els grans esplets de tercianes que tots els anys assotaven els pobles veynats, foren causa de que se tractás seriament de posar remey a tants de mals. Diferentes vegades s’havia tractat de canalisar ses ayguas y de la dissecació de s’Albufera, pero l’entusiasme dels promotors quedava sempra estrellat contra sa rémora d’aquell temps.

            Arribá el ditxós any 1853, un any después de sa Plena d’en Jelat, y sa Direcció General d’Obras Públicas ordenà a n’el distingit enginyer Don Antoni Lopez qu’estudiás a fondo sa questió de s’Albufera a veure si resoldria tan pavorós problema. Efectivament estudià ferm l’assunto y presentá un projecte que meresqué s’aprovació superior y molts d’elogis de ses personas inteligents.

            Díe 26 de juny de l’any 1859, en virtud d’un Real Decret s’autorisá a don Juan María Villaverde perque pogués comensá ses obres de la dissecació de s’Albufera arreglarament a n’el projecte qu’ell matex havía presentad, y conforme al plec de condicións qu’amb igual fetxa havia aprovat Sa Majestad la Reyna Donya Isabel II.

            Pero com els poblers tenían unes 300 corterades de comuna que veyan de perde, y creguent m per altre part, que sa dissecació los sería molt perjudicial a ses marjals y a ses 800 cinias qu’hey havía a les horas, dia 26 d’agost del mencionat any 1859 ses nostres autoridats reclamaren fort ferm contra sa projectada empresa devant el Govern o sía a n’el Sr. Bayle General del Real Patrimoni Balear, per ferlí compendre que si l’obra pasava envant sufririan els poblers un perjudici tant gros, que ¡cosa increïble! tendrían 620.143 reals, o sian més de trenta mil duros de renda menos cad’any.(2)

            Per lo que acabam de dir y per altres diferentes causes no se comensaren ses obres colossals fins l’any 1863, en qual época fonc aprovada sa trasferencia de concessió a favor dels ilustres Senyors Mister Juan Federic Bateman y Mister Guillem Hope, riquíssims lords inglesos. Quant s’empresa estigué en mans d’aquets senyors que venían d’Inglaterra plens d’ilusions y de dobbés prengué una volada fora mida. Manaren alguns enginyers, el primer dels quals fonc Mr. Guillem Griin, y més tart el conegut Mr. Enric R.ert Waring (s’unic qu’ha quedat a Mallorca,) que feren venir mitj mon a trabayar a s’Albufera. Axí com generalment havían d’estar dins es fanc y a dins s’aigo donaven de vuit a dotze reals qu’a les hores era un jornal molt crescut, y per axó encare que fos una feyna bastant malsana hey acudían grans estols de trabayadors. Inglesos, francesos, eivissencs, mahonesos y de casi tots els pobles de Mallorca, hasta de Manacor y de Ses Salines, venían a trabayar a s’Empresa, fins a n’es punt que, terme medi, hey feyan feyna unes 1500 persones que se pagaven amb or cada quinze díes y poc sá poc llá se les repartía uns ¡vint mil duros!

            Més envant se resolgué que ses Obres havían de quedar terminades per complet a n’el final del mes de setembre del any 1867, continuant desde les hores amb varies interrupcions, ocasionades per ses febres tercianes que d’en tant en quant se desarrollaven amb una intensitat espantosa.

            Díe 6 de febrer del any 1868 se concedí una prórroga de dos anys més per acabar ses obras titánicas y el 12 de maig de 1870 se concediren set mesos més, acabant el plas a ultims de novembre del metex any, época en que l’Empresa Inglesa doná efectivament per terminades ses obres sense emperó haver demanat el seu regonexament fins el mes de febrer del any siguent.

            Finalment, per Real Orde de 15 de novembre de 1871 s’otorgá al ilustre inglés l’empressari Senyor Bateman la propiedat dels terrenys axugats que pujaven com hem dit 2882 corterades. ¡Ben gonyat s’ho tenía! Y ni els poblers, ni mureros, ni alcudiencs jamai li pagarán degudament un benefici tan colossal y tan heroic com va ser canalisar els torrents, axugar ses aygos empantanades y desterrar per sempre tan males hostes com eren les Senyores Tercianes. Els pobles de Santa Margalida, de Muro y de Sapobla eczigiren a s’Inglés que respectás es dret de propietdat que tenían y tenen sobre s’Amerador Gran, qu’es un estany d’unes sis corterades d’ecstenció am ses voreras situat en el Sur no gayre lluny de Son Santjuan, en el qual els citats pobles desde temps inmemorial ameran es canyom.

            Posteriorment fa uns setze anys que per causa de ses vicisituds humanes sa propietat de s’Albufera passá de Don Lluís Latrobe Bateman, fill del empressari Don Juan, al ilustre fill de Mallorca el noble ciutadà Don Lloatxím Gual de Torrella; del qual es actualment.

VI

CANALS, PONTS Y CAMÍNS

            No bastaría un llibre voluminós per donar idea aprocsimada tan sols de ses fabulosas maniobres que se feren per axugar la famosa mar petita. En aquest brevíssim trebay no més porém apuntar algunes ideas. Lo primer de tot va ser canalisar o encaussar ses aygos dels dos grans torrents de Muro y de Sant Miquel que eren sa causa principal de sa formació de s’Albufera. Fetas algunes cases, grans, pels trebayadors y per les eynes, comensan a fer uns malecons o parabandas amb canyet, llenya y terra, fent feyna a dins s’aigo y elevant a poc a poc el terré dos o tres metros segons sa profundidat. Donen a n’els malecons de cada part una gruxa d’uns quatre metros d’almple perque tenguen suficient resistencia per agontar ses grans torrentades, y perque hey cábiga molta d’aygo donen a n’el canal de Muro 20 metros o sían més de 100 pams d’ampla, y a n’el de Sant Miquel 30 metros o sían més de 150 pams. Después de recorrer llarga distancia s’uneixen els dos canals y formen el Canal Gran que té 50 metros o sían més de 250 pams d’amplari y quant ve plé parex un vertader riu. Desde el grandiós Pont de Ferro de Can Blau seguex tot dret fins a la mar ahont desamboca el Gran Canal per la matexa bretxa qu’obrí la memorable plena d’en Jelat, internanté els malecons uns 400 metros a dins la mar fotmant el Mollet que está construït am rocas ciclópeas que pesan de 100 a 200 quintás y vertaderament pareix obra de gigants.

            En es costat del gran canal, a cada part, feren un altre canal secundari més baix, d’uns 10 metros d’amplari, per conduir a la mar ses aygos que plouen dins s’Albufera y surten pels numerosos uyalets. Ran de mar se comunican aquests dos canals amb el Canal Gran per medi d’unas comportes que s’obrían si els canals laterals venían grossos, y se tancavan si la mar anava grossa o hey havía gran maror. Avuy aquestas comportes están ja molt destrossades. Hey ha una infinidad més de canals y siquis menos importants qu’es impossible ressenyar.

            Els ponts també son una obra admirable y digne de romans; y els que merexen atenció especial son l’enorme pont de ferro de Can Blau, el digne company seu de Son Carbonell, el de Sa Roca que té cinc bocas formidables y el de Ses Comportes qu’está ran de mar. Tots aquests ponts, menos el de Sa Roca, estan construïts a demunt estacada de pins, les socas dels quals tenían vint y cinc centímetros de gruxa, y no obstant com si fossen politxons una màquina de pressió esglayosa per medi d’un martinét los aficava a cinc metros o sian més de 25 pams de fondari. El pont de Can Blau y el de Son Carbonell descansan demunt uns 200 pins cada un; y el de ses Comportes té per fonament uns 500 pins; axí hu confessa un testimoni de vista, perque aquest mateix va ajudá a aficarlos.

            Respecte dels camins que se construïren per dins s’Albufera es cosa qu’espanta y posa els cabeys drets, y per dirhó amb una sola paraula encare que sía increïble dirém que sa Companyía Inglesa va construí passat de dèu llegos de camins y carreteres que en el costat dels canals y de les siquis y casi per tot estan plens d’homs, de polls, de morés, de figueras y d’uns canyars que no tenen fi. Tot es verdor, bellesa, frescura y lossanía. Unicament de ses canyes es fan 1500 pessetes de renda cada any, y els arrendedors tots s’hi fan rics. ¿Qué degueren costar aquests canals? ¿Quantes unsas d’or se degueren beure aquests ponts? ¿Quantes lliures esterlines degueren emplear per fer aquets camins? No es d’admirá si molts, per eterna memoria, li donen y li donarán a s’Albufera el nom grafic y espressiu de s’Empresa.

VII

CANAL REC

            Menció aparte y a pardemunt de tot, merex es Canal Rec qu’es una de ses maravelles principals. Perque heu creguen aquells que may l’han contemplat en detenció, únicament dirém que té una estensió ¡notauhó bé! De 72.000 metros o sien 14 llegos de llargari, que pagant dit Canal a duro es pam, que es axí com se diu que costá, val uns 400.000 mil duros. Aquest Canal vulgarment anomenat Riego que a trossos está ja destruït havía de servir per regar per medi de sifons admirables tota s’Albufera de sa caudalosíssima Font de Son Santjuán.

            Aquesta font que surt en aquesta possessió no gayre enfora de Muro serveix actualment per regar ses hortalisses, canyoms y sobre tot els arrossars, per medi d’una gran roda hidráulica que pot elevar un metro cubic d’aygua en cada segon. No hey ha que tenir ansi de que axuc dita font qu’es tant caudalosa com un riu, doncs son tants els uyals que brollan aygua dolsa que donen l’enorme cantidat d’un metro cubic per segon.

(1)     Aquest es es quí se fa més gros de tots els animals de prat qu’hem vits. Fa alguns anys qu’en verem un d’embalzamat y sense ponderar gens tenia uns tretze pams d’altari; pero casi tot eren cames y coll; lo que diuen els forasters: Zanquivano, mucha paja y poco grano.

(2)   Tením a la vista aquest y molts d’altres documents relatíus a s’Albufera que son curiosíssims y molt importants y que més envant, di Deu ho vol, publicarém.


Revista Sa Marjal; ANY II; NÚM. 24;

Sa Pobla 1er de desembre de 1910

S’ALBUFERA

 

VIII. MÀQUINES

 

Y de ses máquines qu’en direm? Aquí si que s’hi veu el progrés y el poder de s’homo!

      D'un parey d’hores lluny de s’Albufera ja se destrian els niguls de fum que despedexen ses potentes màquines que indiquen a n’el turista ses grans conquistas de sa civilisació moderna. Si vos hi acostau, en lloc dels aborronadors cantics dels augrons y de la Por de s’Albufera sentiréu el majestuós y acompassát moviment de les grans màquines de vapor, que tant facilment elevan s’aygo del prat fins a dos metros y le tiran dins el canal que la conduex a la mar com la xupan de sa Font de Son Santjuan qu’está dues hores enfora y regan l’inmensa planura qu’esclata de verdor y d’hermosura.

            Sa més imponent de totes es sa màquina de Sa Roca que es sa que rega a cada part del Canal Gran per medi dels sifons. Aquí hey ha grans edificis dignes de ser visitats amb un hermós museu de cerámica montat pel Senyor Bateman.

            Un altre màquina hey ha per elevar ses aygos situades més a sa part de Son Santmartí; y un’ altre que n’hi havía en el Nord en el Pla des pinar va esplotá sa caldera fa set o vull anys fent un parey de víctimes, y avuy s’es abandonada, formant en dit punt altre vegada un estany d’aygo molt gran.

            Perque no quedin eternament olvidades, doncs avuy ja han desaparescudes, citarém siquiera l’acabadíssima màquina hidráulica que valía molts de mils duros y servía per prensar y fexar canyet per enviarló después a Londres per fer paper.

            La máquina de picar pedra que estava prop de Sa Cortera y per grosses que fossen ses rocas les reduía am gran velocidad a esquerda que posaven pe ses carreteres de s’Albufera.

            Máquina de trencar canyom qu’estava en el gran magatzém qu’está prop de Can Blau.

            Y finalment altra màquina, de vapor com totes ses anomenades, per llaurà aquelles terres grasses des prat.

IX

GATA-MOIX

¡Gata-Moix! ¡Vaja un nom raro! ¿ Y are no ‘m dirieu lo que significa? Jos vos assegur que vos ho pagaria am bons dobbés. Be n’he girades de fuyes, de ‘n som vits de paperots veys, emperó no he pogut aclarí més que en temps dels moros antes de venir el Rey en Jaume eczistia un’alqueria en so nom de Caca-maux.

Pero dexém s’alqueria moruna y peguém una mirada a n’aquesta colonia moderna, de vint y tres cases habitada cada una d’ellas per dues familias y colquna per tres, per alliberarse de ses quintas, del consum y altres imposts, amb Casa Vicaría y amb Esglesieta tota d’estil inglés pur y voltada de parterres, flors y hermosura. A dedins sobre l’altar l’Inmaculada Concepció, a un costat l’angel en carn humana, Sant Lluís Gonzaga, que doná nóm, fa pocs anys, desterrant aquell antic que tenia, a sa Colonia de Sant Lluís, en memoria del gran protector propietari Don Lluís Latrobe Bateman que essent protestant meresqué convertirse am la seua esposa a la Santa Fe Católica.

            A sa part de s’Evengeli hey ha una gran placa de llautó que du un’hermosa inscripció llatina que traduïda a sa nostra llengua diu lo siguent: “Lluís Latrobe Bateman, desitjós en gran manera de donar una prova molt agradable y ben vertadera en vers del meu pare Juan, oferesc a l’Esglesia Católica aquest petit obsequi per el degut honor del ditxosissim dexeble qui en la nit de la Cena descansà sobre el Cor del Senyor. En la present solemnidat del profeta, àguila del Apocalipsis, acabant l’any mil vuitcents vuitanta nou.”

            Miraula bé a n’aquesta perla del nort y voreu riquissims domassos, canalobres de gran valor, belles catifes, cuadrets dels passos que costaren un unsa cada un, custodia y copón classics, ornaments costetjats per milords. Assistíu a sa festa del Patró Sant Lluís y ditxós si vos convidan al esplendit dinar que paga s’inglés; observáu quins jardins tan encantats, quina murta tan olorosa, quin renou tan alegre fan ses castenyetas...es que ja vol comensar el ball...

            Pero ¿que dic? ¿Que es una realidad o un somit tot lo qu’acab de dir de Gata-Moix? ¡Ay tristesa desconsoladora! Que tot era vivíssima realidad qu’ha passada com un somit enganador dexant un’anyoransa de díes que may més tornarán! Tirém una negra cortina a demunt sa Colonia de Sant Lluís qu’está completament inhabitada, que ja no té jardins, ni Vicaría, ni escola, ni casi Esglesia. Sols li queda un munt de ruínes...!

            Ademés de Gata-Moix ets inglesos fundaren Sa Vileta qu’era un’altre Colonia qu’estava ran des camí de Muro, a sa matexa part y un poc més enfora que Son Rapinya. Entre totes no més s’arribaren a construir dèu cases, qu’a dins poc temps s’abandonaren per mal sanas. Avuy totes estan esbucades menos mitja qu’encare conserva el número 10. ¡Desilusions!

X

¡TRES MILLONS DE DUROS!

            Pero dexém aquest panorama tan trist, ell qui abans era poetic a més no poré, y ahont vivían lliures de contribucions y de quintas els qui plantavan cotó o canyon o al que menos veyan feyna dins s’Albufera, y torném a n’aquesta antiga y famosa possessió per donarlí sa despedida.

            A devant ses Cases veyas hey ha una esbelta magnolia plantada pels inglesos. Sa verdor, sa vida, sa losanía, se veu per totes parts. Moreras a milenars, abundants y menjívols pasturatjes, llargas hores de camí plenas de pollars, verds y fresquíssims canyars, hortolisses substancioses per totes parts, canyoms profitosissims, veles d’arrossars que valen milanars de duros, sa riquesa qu’han introduïda dins Sa Pobla, S’Albufera y sa bona jermana Sa Marjal, sa salut y sa vida eczuberant de que gosa avuy sa nostra gran població se deu en gran part a s’Empresa titànica qu’altre temps se creya impossible de sa dissecació de s’Albufera.

            Felissos noltros qu’hem trobada ja sa feyna feta. ¡Ay si vessem els centenars y milnars y centenars y milenars y fins y tot millons de duros que se son gastats am un’obra tant colossal y profitosa! Quedaríem espantats. Persones enterades del assunto asseguren qu’a dins s’Albufera se son gastats més de tres millons de duros. ¿Y sabeu que vol dir tres millons de duros? Si fossin emb or pesarían uns 120 quintars. Si fossen en duros de plata, segons ses matemàtiques, els tres millons pesarían uns 9.000 quintars, que si s’haguesses de trasportar amb un carro de parey desde el Pont de Can Blau fins a n’el Vaumar, contant que dugués am cada viatje 20 quintars ni més ni menos haurián de fer 450 carretades justes.

            Are bé, bons poblers; poblers generosos y de cor gran; per un homo que feu tants de sacrificis pecuniaris y de tota casta al cap y a la fí pel nostro benestar y per la salud del nostro poble que des més mal sá s’es convertit en so més sá de Mallorca, ¿perqué no obrím avuy metex, segona festa de Pascua, una voluntaria suscripció popular per pintar un gran retrato al oli del insigne benefactor de Sa Pobla Mister Juan Federic Bateman?

 

Díe 26 de mars de 1909.                                                                   UN MANACORÍ.


SA MARJAL, ANY III; NÚM.27.

Sa Pobla 1.er de mars de 1911. Pàg.39.

 

DATOS DE S’ALBUFERA

 

I   PRATS.- Nom que tenían es prats que va comprà sa Companyía inglesa de sa dissecació de s’Albufera.

            A sa possessió de Can Vaume, des terme d’Alcudia, va comprà els siguents prats que formaven un total de 700 corterades:

            Pla des Pinar.

            Estany Major.

            Sa Manegueta.

            Estany des ponts.

Ademés comprà:                 

            Sa Bufera Gran; 600 corterades.

            Biniatría; 6 corterades.

            Oriolét; 2 corterades.

A n’el Real Patrimoni, del terme de Sa Pobla, va comprar els siguents prats que forman un total de 300 corterades:

            Ses Mosqueres.

            S’Aprés.

            Tancat gran.

            Tancadét.

            Son Vivot.

            Son Senyor.

            Son Fornari.

Prats del terme de Muro, que formen un total de 2.274 corterades:

            Es Cibollar.

            Estany de baix.

            Pas de Sa Creu.

            Es Colombar; 200 corterades, ja incloses a la suma anterior.

            Punta des vent.

            Son Carbonell.

            Son Mieres.

            Ses Estidores.

            Son March.

            Son Claret gran.

            Son Claret petit.

            Son Monjet.

            Son Morey.

            Son San-Juan.

            Son Perera.      

            Son Serra.

            Son Sant-Martí, que tenia 700 corterades de prat gran, ja indicades en la suma anterior.

            Pla de s’Amerador.

            S’Illot.

            Es Ras.

            Es Fexets.

            Can Provitxo.

            Sa Cambra.

            Es Secorradet.

            Canyar dets Eugrons.

            Sa Roca.

            S’Uastrá.

            Sa Figuera.

            Turó d’en Florit.

            Font des Porcs.

            Prat de Son Serra.

            Ses Puntes, d’estención molt grant.

Total compraren els inglesos 3.882 corterades de prat que després dissecaren.

                                                                                        PERE ANTONI SERRA, Corró.

(Seguirá)


SA MARJAL, ANY III; NÚM.27, pàg.58.

 Sa Pobla 1.er de mars de 1911.

 

Datos de s'Albufera

II. SIQUIES.- Nom que tenían les síquies l’any 1852, o sían deu anys antes de sa dissecació de s’Albufera.

            Sa Ciurana

            Síquia des Tancadét

            Síquia dets Ualets

            Síquia des Tancat Gran

            Torrent de Sant Miquel

            Síquia de Son Senyor

            Síquia de Son Amer

            Torrent de Muro

            Síquia de Son Mieras

            Síquia de ses Estidores

            Síquia de Son Claret

            Síquia de Son Monjet

                Síquia de sa Font

            Amerador Gran

 

                        PERA ANTONI SERRA, Corró.


SA MARJAL, ANY III; NÚM.29.

Sa Pobla 1.er de maig de 1911. Pàg.78

 

DATOS DE S’ALBUFERA

 

III. CARRERAS. Axí s’anomenaven les siquias per ahont porían passar els barquets. Hey havía les siguents:

            Carrera de sa Punta des vent.

            Canal del Rey.

            Carrera des Canyar dets augrons.

            Carrera de sa Roca.

            Carrera des Sacorredét.

            Carrera de s’Estany de bax.

            Carrera d’en Conrado.

            Carrera de Sa Cambra.

 

 

                        Pera Antoni Serra, Corró.


Revista Sa Marjal, ANY III, Núm. 30, pàg. 92

Sa Pobla, 1.er de Juny de 1911

 

 

DATOS DE S’ALBUFERA

 

IV. CANALS VELLS.- L’any 1854 se formá una companyía de mallorquins de la qual eran cap els distingits propietaris de Muro, don Claudio Marcel y don Matéu Ferragut, que feren les siguents obras:

            Canal d’en Ferragut.

            Canal de s’Uyastre.

            Canal d’en Molinas.

            Canal d’en Conrado.

            Canal d’en Palet, que dexaren mitj fet.

Adamés d’aquests canals artificials n’hi havia tres de naturals ahont antes de sa dissecació de Sa Bufera s’agafava tota s’anguila correguda, perque per ells tres encara qu’eran bastant estrets pressisament havían de desembocar ses aygos a la mar antes d’obrirse se bretxa d’en Jelat. Eren els siguents:

            En Primer, que se diría axó per esser el més antic de tots, y estava ben avinent de ses cases de Sa Bufera.

            Ses Esperances, qu’estava prop del anterior, y a qualqú en devía donar de grans riqueses.

            Y es Portalot, que tampoc no estava lluny y com els dos anteriors paralelo y a s’endret de ses Cases. Tenía aquest nom perque just ran hey havia un portlot de mitj punt amb unes portes que tancaven es Caminal de Sa Bufera.

 

                                   Pera Antoni Serra, Corró.


Revista Sa Marjal,  ANY III, Núm. 34, pàg. 153

 

Sa Pobla, 1.er d’octubre de 1911

 

                                             DATOS DE S’ALBUFERA

 

V. ELS INGLESOS.    En el més de mars del any 1862 vengué a Sa Pobla sa Companyía Inglesa, y comensá a formar plans de sa colossal Empresa de sa dissecació de s’Albufera. L’any 1863 comensaren els grans trabays y realissaren totes ses obres que s’espresarán a continuació en diferents párrafos; fins que s’Albufera passá a ser propiedad de don Xim Torrella.

            Per de pronte posaren tres máquines per treurer aygo, una a Can Blau, una en el Pla des Pinar y s’altre a Sa Roca: totes tres pujaven s’aygo per medi de bombas; sa primera no trabayá més que dos anys perque la llevaren, y ses altres dues fins l’any 1868; d’aquest any en amunt trabayaren per medi de palas.

            Sa Máquina des Pla des Pinar la llevaren l’any 1897 y la dugueren a n es Pinar ahont va rebentar die 18 de novembre de 1898.

            Sa màquina de Sa Roca es sa més grossa de totes y podría treuren més d’un metro cubic d’aygo per segon.

            Es die en que se benehí sa Capella de Gatamoix se va fer un dinar que va costá 750 duros, y come postres donaren tota sa forsa a n’aquesta màquina y va fer sa fantasía de treurer 80 metros cubics d’aygo per minut o sían 4800 amb un’hora. Avuy sa roda d’aquesta potent màquina está col·locada en es Pinar ran d’allá ahont hey havía es Portalot: fará un any dins es janer qu’un llamp ferí y va esfondrà sa ximoneya.

 

  PERA ANTONI SERRA, Corró


Revista Sa Marjal, ANY III,  Núm. 36, pàg. 185

Sa Pobla, 1.er de Desembre de 1911

 

DATOS DE S’ALBUFERA

 

VI. PONTS.             Pont de ferro de Can Blau, en el torrent de Sant Miquel, de 30 metros d’ampla: es grandiós.

                           Pont de ferro de Son Carbonell, en el torrent de Muro, de 20 metros d’ampla.

                        Pont de ses Comportas, o de ses Casetas, axí anomenat perque a ran d’ell hey havia se poblacioneta composta de 18 cases: sa des carabinés encara es un resto. Encare-are hey ha es pi de sa campana qu’es es pi gros que está més aprop d’Alcúdia.

                          Pont de sa Roca, també de pedra com l’anterior; té cinc bocas y es colossal! Perque está demunt es Canal Gran. Se diu de Sa Roca perque antes d’axugar sa Bufera ja hey havia una seca o gran roca de marés.

                          Més tres ponts de pedra, com els siguents, sobre es canal lateral Sur.

                          Més tres ponts sobre es canal lateral Nort.

 

                          Y finalment un altre pont a demunt es canal den Molinas.

 

PERA ANTONI SERRA, Corró

 


Revista Sa Marjal, ANY IV,  Núm. 41, pàg. 72

Sa Pobla, 1.er de Maig de 1912.

 

DATOS DE S’ALBUFERA

 

VII. OBRAS COLOSSALS.- Ran des pont de Ses Casetas, qu’está a sa vorera de mar, els inglesos també hey feren un mollet que s’interna 300 metros dins la mar, y está format amb uns blocs o canteras de dos metros cubics.

            Es Canal Riego, qu’enrevolta casi tota s’Albufera té 72.000 metros o sian 72 quilómetros o mes catorze llegos de llargaria, y va costá una barbaritat. Just es Canal Gran, també per regar, que va desde Sa Roca a Oriolet, y té 26.000 metros de llergaria, va costar a trenta pesetas es metro y per lo tant a més de duro es pam; o sian cent cincuanta sis mil duros.

            ¡Axó son obras colossals!

            Més be qu’obras d’homos parexen obras de gigant (1)

           

                                                PERA ANTONI SERRA, Corró

 

(1)     Encare mos quedan en cartera nou articles més de datos molt importants sobre s’Albufera que no publicam tots d’una vegada per companetjarlós. Es derrer es una importantíssima llista de tota classe d’herbes que se fan pes prat.- N. de la R.


Revista Sa Marjal, ANY IV,  Núm. 42, pàg. 108

Sa Pobla, 1.er de Juny de 1912.

 

DATOS DE S’ALBUFERA

 

VIII. CAMINS.-    Vataquí els camins que se feren a dins s’Albufera am la seua corresponent llargaria:

            Camí de s’entrada de s’Albufera fins Alcúdia, 8.000 metros.

            Camí de Sa Managueta, 2.500 metros.

            Camí de sa part d’Alcudia fins a Ses Puntas, 7.000 metros.

            Camí d’Es Senyal fins a Sa Roca, 1.200 metros.

            Camí desde es Pont de Ferro de Can Blau fins a la mar, o sía Es Malecó, 4.000 metros.

            Camí de sa Casa des Biscahí fins a Son Sant Juan, 4.000 metros.

            Camí des Canal den Pujol fins a sa caseta den Maroto, 3.500 metros.

            Camí d’entrada a s’Albufera, pe sa part de Muro fins Es Bras qu’está dins es Pinar, 3.100 metros.

            Camí de s’Amerador gran fins an es Pinar, 1.800 metros.

            Camí den Marquet, 2.000 metros.

            Camí que desde s’Amerador Gran volta pe Son Serra y Sa Pastura fins an es Canal den Molinas, 3.000 metros.

 

            Sa llargaria des camins de s’Albufera fan un total de 40 quilómetros y 600 metros, o sían més de vuit horas o llegos de llarc.

 

PERE ANTONI SERRA, Corró.

 


Revista Sa Marjal, ANY V,  Núm. 59, pp.168-169

Sa Pobla, 1.er de Novembre de 1913.

 

DATOS DE S’ALBUFERA

 

IX.  CANALS I SIQUIES DE DESAIGO.- Canal de Can Vaume, de 12 metros d’ampla i 2000 de llarg.

            Canal lateral del Nort o de sa Ciurana, de 10 metros d’ampla i 5000 de llarg.

            Canal de sa Senyora, de 10 metros d’ampla i 1400 de llarg.

            Canal des Patrimoni o de ses Mosqueres, de 4 metros d’ampla i 2500 de llarg.

            Canal des Torrent de Sant Miquel de 30 metros d’ampla i 200 de llarg.

            Canal des Torrent de Muro, de 20 metros d’ampla i 2500 de llarg.

  Canal Gran, que comensa a sa Punta des Vent i acaba a la mar, de 60 metros d’ampla i 2500 de llarg.

Síquia de Son Senyor, de 6 metros d’ampla i 500 de llarg.

Canal lateral del Sur o Canal des Sol, de 10 metros d’ampla i 4500 de llarg.

Síquia des Polls, que comensa an es Pont de Son Carbonell i acaba a sa siquia de sa Font de Son Sant Juan: té 5 metros d’ampla i 2800 de llarg.

Canal de s’Amerador o den Moix, de 8 metros d’ampla i 2500 de llarg.

Canal den Pujol, de 8 metros d’ampla i 3200 de llarg.

Canal des Pinar, de 5 metros d’ampla i 2000 de llarg.

Siquia de Son March, de 5 metros d’ampla i 2500 de llarg.

Siquia de sa Carretera den Marquet, de 5 metros d’ampla i 3200 de llarg.

Siquia den Manuel Lete, de 5 metros d’ampla i 2100 de llarg.

Siquia den Corró, de 4 metros d’ampla i 1200 de llarg.

           

                                                           PERE ANTONI SERRA, Corró.

 

 


Revista Sa Marjal, ANY V,  Núm. 60, pp.183-184

Sa Pobla, 1.er de Desembre de 1913.

 

DATOS DE S’ALBUFERA

 

X.  SIFONS.-  Dos sifons en es Canal de Can Vaume de 12 metros de llarg; un am dues boques i s’altre am tres d’un metro d’ampla.

Un sifon en el Canal de sa Senyora de 20 metros de llarg, am dues boques o forats, d’un metro d’ampla.

Un altre sifon en el matex Canal i també prop de Sa roca, de 100 metros de llarg i 60 centímetros d’ampla.

            Un sifon a sa Punta des Vent de 60 metros de llarg i 60 centimetros d’ampla.

Un altre sifon en el Torrent de Sant Miquel, a Can Blau, de 50 metros de llarg, am dues boques, de 80 centímetros d’ampla.

Un sifon en el Pont de Son Carbonell des Torrent de Muro, de 40 metros de llarg, amb dues boques, i 80 centímetros d’ampla.

Un sifon en el Canal de s’Amerador o den Moix, de 12 metros de llarg per un metro d’ampla.

Un altre sifon en la siquia den Manuelete, de 12 metros de llarg per un d’ampla.

Un sifon en el Canal de s’Uyastrá de deu metros de llarg per un d’ampla.

Tres sifons en el Canal den Molinas, de 12 metros de llarg; un am dues boques, i els altres dos amb una; i tots d’un metro d’ampla.

           

                                                                       PERE ANTONI SERRA, Corró.


Revista Sa Marjal, ANY VI,  Núm. 64, pàg. 57

Sa Pobla, 1.er d’abril de 1914.

 

DATOS DE S’ALBUFERA

 

XI.  EN TORRELLA.-  Die 10 de mars de l’any 1896, prengué possessori de s’Albufera el noble senyor de Palma Don Lloatxim Gual de Torrella, qui ha fetes les obres siguents:

            Un gran edifici en es Pinar per dues máquines de una roda per axugar ets estanys del Pla des Pinar, i es conró de sa part des Nort.

            Un’altre màquina petita a Ses Puntes, d’una roda.

            Un’altre màquina a Sa Pastura, amb una roda.

            Un’altre màquina a s’endret d’Oriolet, pes cultiu des Patrimoni i Ses Mosqueres.

XII.- MÉS OBRES IMPORTANTS.- El Sr. Torrella, entre altres obres molt utils, va fer els siguents ponts que son molt importants.

            Un pont en el Canal d’en Ferragut, de 4 metros de ampla i 5 de llarg.

            Un altre pont en es Canal de Can Vaume, de 2 metros d’ampla i 7 de llarg.

            Un altre pont en es camí de sa Roca, de 3 metros d’ampla i 12 de llarg.

Un altre pont en es Canal lateral Sur, dins Son Carbonell, de 4 metros d’ampla i 8 de llarg.

Un altre pont en la siquia de Son Santjuan, de 4 metros d’ampla i 9 de llarg.

           

                                                                       PERE ANTONI SERRA, Corró.


Revista Sa Marjal, ANY VI,  Núm. 69, pàg. 139

Sa Pobla, 1.er de setembre de 1914.

 

DATOS DE S’ALBUFERA

 

XI.  PLENES NOTABLES.-  Els torrents de Sant Miquel i el de Muro, que son des més grossos de Mallorca, han fetes moltes plenes qu’en diferentes ocasions han negat tota s’Albufera.

Desde sa famosa plena den Jelat de díe 30 de novembre de 1852, ehi ha hagudes les siguents, que també foren molt notables.

            Díe 31 de maig de 1870, ehi hagué una plena molt grossa.

            Díe 2 de mars de 1874 un’altre plena.

            Día 7 de dezembre de 1883 un’altre plena.

            Díe 1 de novembre de 1885 un’altre plena.

            Díe 3 de febrer de 1888 un’altre plena.

            Díe 7 de mars de 1893 un’altre plena.

I algunes més totes mot grosses i que causaren grans perjudicis a s’Albufera i a sa Marjal.

           

                                                                     

                                                                       PERE ANTONI SERRA, Corró.


Revista Sa Marjal, ANY VI,  Núm. 71, pàg. 170

Sa Pobla, 1.er de novembre de 1914.

 

DATOS DE S’ALBUFERA

 

XIV.- FRUITS.  Antes de venir sa Compànyía Inglesa, s’Albufera se componia casi tota de grans estanys i per lo tant no produía casi res. Es producte principal eran es pasturatjes i ses anguiles i per lo damés sols feia jonquet, canyet, sesqueres, crexecs i moltes altres herbes de prat.

            Avui es producte es molt diferent, doncs se cui en gran cantidat civada, ordi, blat, faves, canyom, patates, moniacos, carabasses, fasols, ais, blat de les Indies i algunes coses més.

            Peró sa cuita principal i més important de totes es se de s’arrós. Ses classes que solen sembrar més son arròs bomba, panxa blanca, amonquilí, bomba petit, aresta blanca i arrós fret. L’any 1900 se comensá a plantar arrós, i a l’any 1901 vengueren es valencians que ja en sembraren en gran escala.    

                                                                       PERE ANTONI SERRA, Corró.


Revista Sa Marjal, ANY VI,  Núm. 72, pp. 183-184

Sa Pobla, 1.er de desembre de 1914.

 

DATOS DE S’ALBUFERA

 

XIV.- ANYADA LOCA.  L’any 1870 se sembrà tota s’Albufera de civada, faves i blat; i vertaderament va esser una anyada loca. Perque me creguen aquí va un dato qu’encare que paresque exagerat no ho es gens, sino qu’es sa pura veritat.

            De 160 corterades des lloc anomenat Es Rotlos, qu’avui com moltes altres parts torna esser prat que sols fa Canyet, en el mencionat any se coviren set mil vuit centes vuitanta dues (7882) corteres de civada, o sien passat de 49 corteres per corterada; i hasta ehi va haver moltes corterades que feren 80 corteres.

            Vejent jo qu’ets Inglesos feien ses porgueres grosses los vaig comprar sa paia de sa matexa civada i encare en vaig treurer 800 corteres.

            Un murero qu’habitava per s’Albufera encare trobá que jo feia ses porgueres grosses: la’m comprà a bon preu, la torná rebatre i ja hu crec qu’encare en tregué 300 corteres més.

            En aquell temps es preu corrent de sa civada sols era a unes quatre pessetes sa cortera, pero degut a sa guerra Franco-prusiana qu’ehi havía a les hores, la mos pagaren a set pessetes i mitja.

            En tota s’Albufera se coviren en aquest ditxós any 147.000 corteres de grá. I un particular just de civada va cobrar 5.000 duros amb or.

 

                                                                       PERE ANTONI SERRA, Corró.


Revista Sa Marjal, ANY VIII,  Núm. 91, pp. 97-106

Sa Pobla, 1.er de juriol de 1916.

 

Sa Justícia i sa gratitut no s'ha de negar a nigú, sia el qui sia; i per axò encare que sia inglés i protestant seria una falta grave fer cas omís de Don Juan Federic Bateman, i no dir res de la seua obra grandiosa.

    Fa molt de temps, tal vegada dos mil anys, que s'Albufera, antigament anomenada mar petita, se tenia am la mar gran, qu'entrava tant i tant a dins la terra qu'es ben segur que s'aigo arribava fins ben aprop d'aquí ont està sa nostra Vila, com ben clarament heu demostra s'aspecte geològic des terrenos de ses nostres marjals formats pels rics sediments o molses que robaren an es pla i a sa muntanya els grans torrents de Muro i de Sant Miquel. Aquesta gran llacuna, formada per una extensió de 3882 quarterades de terreno, en s'hivern not tapat d'aigo i en s'estiu formant grans estanys, era sa causa de que per tots es pobles hi hagués uns esplets de tercianes malignes que sa nostra Vila, después d'haver passat més de mitj sigle, encara té sa fama de malsana, a pesar de disfrutar els poblers d'una salut molt robusta, i de ser, segons va dir un metge no fa gaire, es poble on hi ha menos mortalitat de tota Espanya.

    Antigament, a causa de que hi havia moltíssims més de boscs i pinars o per altres causes, solia ploure molt més que no ara; i per això solien venir amb freqüència plenes extraordinàries o grans torrentades que, axí com no desembocaven a la mar, com avui per medi des Canal Gran, ses aigos quedaven estancades, formant una vertadera mar petita i devegades, per dir-ho axí, una mar gran, perque tot heu negava, no sols es prats de s'Albufera sinó també ses inmenses terres de sa Marjal. Sa Plena famosa den Jelat, que succeí die 30 de novembre de 1852, i moltes altres que causaven gravíssims danys a ses marjals pobleres, i també els grans esplets de tercianes que tots els anys assotaven els pobles veinats, foren causa de que tractás seriament de posar remei a tants de mals. Diferentes vegades s'havia tractat de canalisar ses aigos i de la dissecació de s'Albufera, pero l'entussiasme dels promotors quedava sempre estrellat contra sa rémora d'aquell temps.

   L'any 1853 sa Direcció General d'Obres Públiques ordenà an el distingit enginyer D. Antoni López qu'estudest iás a fondo sa questió de s'Albufera a veure si resoldria tan pavorós problema; i efectivament estudiá ferm l'assunto i presentá un projecte que meresqué s'aprovació superior i molts d'elogis de ses persones inteligents.

   Per realisar aquest projecte l'any 1854 se formá una companyía de mallorquins de la qual eren cap els distingits propietaris de Muro, Don Claudio Marcel i Don Mateu Ferragut. Axí mateix feren els siguients canals; den Ferragut, de s'Uiastre, den Molinas, den Conrado i den Palet que dexaren mitj fet.

   Dia 26 de juny de 1859, en virtud d'un Reial Decret s'autorisá a Don Juan M.ª Villaverde perque pogués comensar ses obres de la dissecació de s'Albufera arregladament an el projecte qu'ell matex havia presentat, i conforme an el projecte que ell matex havia presentat, i conforme al plec de condicions qu'en igual fetxa havia aprovat Sa Majestat la Reina Donya Isabel II. Pero com els poblers, per altra part, creien que la dissecació los seria molt perjudicial a ses marjals i sobretot veien que haurien de perde es dret de propietat que tenien damunt sa Comuna de s'Albufera, que se componia de 300 corterades, dia 26 d'agost del matex any 1859 ses nostres autoritats reclamaren fort ferm, i colque cosa més, contra sa projectada empresa devant el Senyor Batle o Administrador General del Reial Patrimoni Balear; mes sols lograren entretenir la cosa un parei d'anys.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 




Ex-libris o segell de Lee La Trobe Bateman